{"id":1201,"date":"2022-07-09T09:52:49","date_gmt":"2022-07-09T07:52:49","guid":{"rendered":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/?page_id=1201"},"modified":"2022-07-09T12:25:05","modified_gmt":"2022-07-09T10:25:05","slug":"article-complet-odonats-moixina-parc-nou","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/?page_id=1201","title":{"rendered":""},"content":{"rendered":"\n
\n\t\t\t

Cat\u00e0leg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou (Olot, la Garrotxa)<\/em><\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t

Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina i del Parc Nou<\/strong><\/span> <\/p>\n\t\t\t

Michael Lockwood<\/strong><\/p>\n\t\t\t

Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural<\/p>\n\t\t\t

Resum<\/strong><\/span> <\/p>\n\t\t\t

Es presenta un cat\u00e0leg comentat de les lib\u00e8l\u00b7lules (Odonata) de la Moixina i el Parc Nou (Olot, la Garrotxa), elaborat a partir de treball de camp i d\u2019un buidatge bibliogr\u00e0fic. En total, s\u2019hi han detectat 40 esp\u00e8cies, de les qual 19 s\u00f3n citades nom\u00e9s molt ocasionalment. Aix\u00ed, la comunitat de lib\u00e8l\u00b7lules de la Moixina cont\u00e9 21 esp\u00e8cies que s\u2019hi reprodueixen de forma regular. Es remarca que els tres h\u00e0bitats principals a la zona s\u00f3n els recs, les basses d\u2019en Broc i els camps i marges de bosc, i es comenta que, de les esp\u00e8cies regulars, totes les que tenen un \u00edndex de vulnerabilitat m\u00e9s alt a Catalunya (IVOC) freq\u00fcenten els recs. Aix\u00ed, s\u2019identifiquen els recs d\u2019aig\u00fces netes que travessen l\u2019espai com l\u2019ambient m\u00e9s important pel que fa a la reproducci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies amena\u00e7ades com Calopteryx virgo<\/em> i Boyeria irene<\/em>. En canvi, les esp\u00e8cies que es reprodueixen a les basses d\u2019en Broc, l\u2019\u00fanic h\u00e0bitat d\u2019aig\u00fces estagnants a la zona, s\u00f3n m\u00e9s generalistes i no vulnerables. <\/p>\n\t\t\t

Paraules clau<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Lib\u00e8l\u00b7lules, Odonata, Olot, Parc Nou, la Moixina, Parc Natural de la Zona Natural Volc\u00e0nica de la Garrotxa, Calopteryx virgo<\/em>, Boyeria irene<\/em>, Oxygastra Grup d\u2019Estudi dels Odonats de Catalunya.<\/p>\n\t\t\t

Abstract<\/strong><\/span> <\/p>\n\t\t\t

Fieldwork and a literature review enabled a catalogue of the damselflies and dragonflies of La Moixina (Olot, Catalonia), and Parc Nou (Olot) to be compiled. In all, 40 species have been detected in this area, of which 19 are only occasional visitors. The remaining 21 species breed or are observed regularly in the area\u2019s three main habitats, the canals, the ponds and in the meadows and on woodland edges. Using an index of vulnerability for Catalan dragonflies (IVOC), it becomes clear that the most threatened species are all linked to the canals, of which Calopteryx virgo<\/em> and Boyeria irene<\/em> are good examples. By contrast, the species that breed in the ponds Basses d\u2019en Broc are much more generalist and are not threatened.<\/p>\n\t\t\t

Keywords<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Dragonflies, damselflies, Odonata, Olot, Parc Nou, la Moixina, La Garrotxa Volcanic Zone Natural Park, Calopteryx virgo<\/em>, Boyeria irene<\/em>, Oxygastra Grup d\u2019Estudi dels Odonats de Catalunya. <\/p>\n\t\t

Citaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Lockwood, M. (2022). Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina i del Parc Nou. Olot: Consorci de Medi Ambient i Salut P\u00fablica de la Garrotxa, SIGMA; Ajuntament d\u2019Olot; Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. 19 p. (Cat\u00e0leg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou (Olot, la Garrotxa)).
\n\t\t DOI: https:\/\/doi.org\/10.2436\/10.8080.03.4 <\/a><\/p>\n

\u00a9 L\u2019autor. Aquesta obra est\u00e0 subjecta a una llic\u00e8ncia de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons (cc by 4.0<\/a>)<\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t

INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t

Les lib\u00e8l\u00b7lules pertanyen a un grup d\u2019insectes cosmopolita que forma part de l\u2019ordre dels odonats (Odonata), que compta amb unes 6.000 esp\u00e8cies arreu del m\u00f3n, 70 a Catalunya i 44 a la Garrotxa ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M.; Oliver, <\/span>X. 2007. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de la Garrotxa. Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. “]Lockwood i Oliver, 2007<\/span>[\/su_tooltip]). Es tracta d\u2019insectes de vol potent i de mida mitjana a grossa, que estan estretament lligats als ambients aqu\u00e0tics. Gran part del cicle vital de les lib\u00e8l\u00b7lules \u2013\u00e9s a dir, tant els ous com les larves\u2013 es desenvolupa dins l\u2019aigua, mentre els adults passen la major part de les seves vides o a la vora de l\u2019aigua o no gaire lluny, tot ca\u00e7ant, descansant o aparellant-se.<\/p>\n\t\t\t

Tot i els molts noms populars, com ara \u2039espiadimonis\u203a, \u2039pixav\u00ed\u203a, \u2039tallanassos\u203a, \u2039parot\u203a o, fins i tot, \u2039helic\u00f2pter\u203a, que s\u2019han recollit als pa\u00efsos de parla catalana ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al.<\/em>, 2016<\/span>[\/su_tooltip]), fins a comen\u00e7aments del segle XXI les lib\u00e8l\u00b7lules van ser for\u00e7a desconegudes per a la poblaci\u00f3 en general i per als amants de la natura. Per\u00f2, a partir de l\u2019any 2003, amb la formaci\u00f3 d\u2019Oxygastra, el Grup d\u2019Estudi de les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya, i la primera sortida, que precisament va tenir lloc a la Moixina el 21 de juny de 2003 ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2006. Els Odonats de la Garrotxa. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa; Institut de Cultura de la Garrotxa. (Cat\u00e0leg de la exposici\u00f3 de la Col\u00b7lecci\u00f3 Joaquim Teixidor)”]Lockwood, 2006<\/span>[\/su_tooltip]), el coneixement i l\u2019inter\u00e8s per aquests insectes a Catalunya i a tot l\u2019Estat espanyol no ha deixat de cr\u00e9ixer. Com a insectes vistosos i din\u00e0mics, \u00e9s un grup fet a mida per als aficionats de la fotografia digital, mentre que la seva capacitat com a bioindicadors naturals fa que els seguiments de les lib\u00e8l\u00b7lules ja formin part habitualment de les tasques de catalogar, preservar i gestionar els espais protegits. Aix\u00ed, des del 2010, seguiments de les poblacions de lib\u00e8l\u00b7lules s\u2019han portat a terme a espais protegits emblem\u00e0tics com l\u2019estany de Banyoles o el delta de l\u2019Ebre. Sorprenentment, les primeres citacions de lib\u00e8l\u00b7lules a la Garrotxa \u2013i de Catalunya\u2013 daten de fa m\u00e9s de dos segles. L\u2019apotecari olot\u00ed Francesc Xavier de Bol\u00f2s va redactar, el 1801, un cat\u00e0leg d\u2019animals observats a la vora d\u2019Olot (figura 1<\/a>) ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Bol\u00f2s, F. X. 1907. \u00abCatalogue des oiseaux qui se trouvent dans les environs d\u2019Olot\u00bb. Notas Hist\u00f3ricas de Olot, III, p. 108-123. Olot: Biblioteca de El Deber.”]Bol\u00f2s, 1907<\/span>[\/su_tooltip]), entre els quals hi havia quatre esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lules (Libellula virgo<\/em>, L. puella<\/em>, L. aenea<\/em> i L. grandis<\/em>, corresponents, respectivament, segons [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Mart\u00edn, R. 2008. \u00abPrimeres citacions d\u2019odonats a Catalunya\u00bb. Butllet\u00ed d\u2019Oxygastra, n\u00fam. 7. “]Mart\u00edn (2008)<\/span>[\/su_tooltip] a Calopteryx virgo, Coenagrion puella, Oxygastra curtisii<\/em> i Aeshna cyanea<\/em> o Cordulegaster boltonii<\/em>). Despr\u00e9s, existeixen unes citacions d\u2019odonats fetes per Longi Nav\u00e0s, gran entom\u00f2leg catal\u00e0, que va visitar la Moixina (\u00abFont Muxina\u00bb) el 24 d\u2019agost de 1910, en qu\u00e8 va citar-ne 14 esp\u00e8cies (figura 2<\/a>) ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip]). Despr\u00e9s, a la postguerra, la producci\u00f3 de citacions de flora i fauna tant a escala nacional o peninsular com comarcal va caure en picat; va haver-hi un t\u00edmid augment als seixanta i setanta del segle passat, quan el fenomen de les vacances a l\u2019estranger va portar a Catalunya especialistes europeus en odonats com Wasscher, que va mostrejar el riu Fluvi\u00e0 l\u2019any 1988 ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Wasscher, M. 1996. \u00abDragonflies around Olot in the province of Girona, NE Spain\u00bb. A: J\u00f6dicke, R. (ed.). Studies on Iberian Dragonflies. Bilthoven: Ursus Scientific Publications. (Advances in Odonatology, supl. 1, p. 139-148)”]Wasscher, 1996<\/span>[\/su_tooltip]). El recull de les lib\u00e8l\u00b7lules de la prov\u00edncia de Girona ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Pibernat, J.; Ab\u00f3s, Ll. 2000. \u00abAportacions odonatol\u00f2giques a la prov\u00edncia de Girona (Catalunya)\u00bb. Sessi\u00f3 Conjunta d\u2019Entomologia ICHN-SCL, n\u00fam. 10 (1997), p. 31-49. “]Pibernat i Ab\u00f3s, 2000<\/span>[\/su_tooltip]) va arribar a ser el primer cat\u00e0leg d\u2019aquests insectes de la Garrotxa.<\/p>\n\t\t

\n\t\t

<\/a><\/p>\n\t\t\t

\"figura<\/p>\n\t\t\t

Figura 1. <\/a><\/strong> P\u00e0gina de la nota de Bol\u00f2s de la quatre esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lules observades a la vora d\u2019Olot.<\/p>\n\t\t <\/div>\n

\n

<\/a><\/p>\n

\"figura<\/p>\n

Figura 2. <\/a><\/strong>P\u00e0gina de la nota sobre les seves excursions entomol\u00f2giques on Nav\u00e0s comenta la seva visita a la font Moixina.<\/p>\n <\/div>\n

A comen\u00e7aments del present segle, tot i les 28 esp\u00e8cies d\u2019odonat ja detectades a la Garrotxa, no existia cap estudi actualitzat d\u2019aquests insectes als espais protegits garrotxins. Per omplir aquest buit, l\u2019autor d\u2019aquest cat\u00e0leg va comen\u00e7ar a visitar les zones humides del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa el 2002 i durant els seg\u00fcents dos anys va detectar, als paratges de Can Jord\u00e0, la Moixina i el riu Fluvi\u00e0, un total de 35 esp\u00e8cies, de les quals, 25 a la Moixina ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip]). A continuaci\u00f3, aquest total comarcal ha pujat a 44, sobretot arran de la feina de camp per a la publicaci\u00f3 del llibre Les Lib\u00e8l\u00b7lules de la Garrotxa ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M.; Oliver, X. 2007. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de la Garrotxa. Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural.”]Lockwood i Oliver, 2007<\/span>[\/su_tooltip]). Des de la publicaci\u00f3 d\u2019aquell llibre, Oliver ha agafat el relleu de l\u2019estudi de les lib\u00e8l\u00b7lules a la comarca amb mostrejos regulars a la Moixina, Santa Pau i al riu Fluvi\u00e0. Moltes de les dades recents de la Moixina deriven dels seus seguiments. <\/p>\n\t\t\t

OBJECTIUS<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

La Garrotxa \u00e9s una comarca amb una riquesa d\u2019esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lules relativament alta, ja que disposa d\u2019ambients aqu\u00e0tics variats i de bona qualitat, que van des de les rieres d\u2019aig\u00fces netes a l\u2019Alta Garrotxa, al riu Fluvi\u00e0 amb h\u00e0bitats associats de gran valor i, per descomptat, la Moixina, un espai protegit regat per aig\u00fces que brollen directament des de sota les colades de lava que envolten la vila d\u2019Olot. Aix\u00ed doncs, \u00e9s imprescindible dedicar esfor\u00e7os a l\u2019estudi de les lib\u00e8l\u00b7lules d\u2019aquest espai tan variat, tan visitat, per tal de garantir-ne la conservaci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball va ser elaborar un cat\u00e0leg de les lib\u00e8l\u00b7lules de la Moixina i el Parc Nou, tot enriquint-lo amb indicacions sobre les abund\u00e0ncies, l\u2019ecologia i la distribuci\u00f3 de cada t\u00e0xon. Aquest treball combina les dades recollides per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural) .”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] al seu cat\u00e0leg, amb dades bibliogr\u00e0fiques extretes de la base de dades del grup Oxygastra, i dades pr\u00f2pies generades durant les sortides al camp efectuades per l\u2019autor els darrers anys i, sobretot, els anys 2020 i 2021. Aquest cat\u00e0leg comentat, doncs, forma part del projecte que t\u00e9 com a objectiu con\u00e8ixer la biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou, promogut pel SIGMA, l\u2019Ajuntament d\u2019Olot i el Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa.<\/p>\n\t\t\t

\u00c0REA D\u2019ESTUDI<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

L\u2019\u00e0rea d\u2019estudi mostrejada el 2020 i 2021 van ser exclusivament els paratges de la Moixina, at\u00e8s que el Parc Nou no disposa d\u2019ambients aqu\u00e0tics atractius per a les lib\u00e8l\u00b7lules. El treball de camp es va centrar als quatre sectors principals d\u2019aquest espai: els recs de la Deu i voltants, les basses d\u2019en Broc, els camps entre el bosc i la carretera del Triai, i la part ampla del rec de Revell. <\/p>\n\t\t\t

METODOLOGIA<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t

Treball de documentaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Per dur a terme una documentaci\u00f3 rigorosa de totes les citacions fiables de lib\u00e8l\u00b7lules a la Moixina, publicades o no publicades, primer es va buidar la base de dades d\u2019Oxygastra (m\u00e9s de 34.000 citacions), emprada en la redacci\u00f3 del llibre Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al<\/em>., 2016<\/span>[\/su_tooltip]), de totes les citacions rellevants. En total, es van extreure 503 citacions de la Moixina i 1 del Parc Nou. Despr\u00e9s, es van consultar els diversos cat\u00e0legs, llibres i articles publicats entre 2005 i 2021 sobre les lib\u00e8l\u00b7lules de la Garrotxa (p. ex. [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip]; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2006. Els Odonats de la Garrotxa. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa; Institut de Cultura de la Garrotxa. (Cat\u00e0leg de la exposici\u00f3 de la Col\u00b7lecci\u00f3 Joaquim Teixidor)”]Lockwood, 2006<\/span>[\/su_tooltip], [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M.; Oliver, X. 2007. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de la Garrotxa. Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. “]Lockwood i Oliver, 2007<\/span>[\/su_tooltip]; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al<\/em>., 2016<\/span>[\/su_tooltip]; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]) per completar la recerca de citacions anteriors. <\/p>\n\t\t

Treball de camp<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t

Per tal de complementar la recerca bibliogr\u00e0fica, l\u2019any 2021 es va fer un seguiment de les lib\u00e8l\u00b7lules de la Moixina mitjan\u00e7ant sortides al camp a les zones de m\u00e9s inter\u00e8s. Es va emprar la metodologia SLiC (seguiment de lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya) ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood , M. 2018. Seguiment d\u2019Odonata a Can Morgat (Banyoles), 2018. Informe in\u00e8dit.”]Lockwood, 2018<\/span>[\/su_tooltip]), que consisteix a rec\u00f3rrer l\u00ednies de transsectes o fer observacions des d\u2019un punt est\u00e0tic, i anotar les esp\u00e8cies de les lib\u00e8l\u00b7lules detectades i les seves abund\u00e0ncies. Al primer cas, es comptabilitzen totes les lib\u00e8l\u00b7lules adultes que s\u2019observen dins un espai d\u2019amplada de 5 metres (normalment 2,5 m per cada banda del cam\u00ed de l\u2019observador), mentre que al segon s\u2019observa amb prism\u00e0tics, durant 5 minuts, des d\u2019un punt fix que dona una bona visi\u00f3 sobre un punt d\u2019aigua d\u2019inter\u00e8s. En el decurs de la temporada, a un ritme d\u2019un seguiment cada 15 dies, aquesta metodologia permet enregistrar un percentatge alt de totes les esp\u00e8cies presents. A m\u00e9s, tot sumant el totals anuals, es poden comparar les poblacions de les esp\u00e8cies entre un any i un altre, o entre un espai\/h\u00e0bitat i un altre. <\/p>\n\t\t\t

Concretament, a la Moixina, els anys 2020 i 2021 es va mostrejar el rec de la Moixina (l\u00ednies 1, 2 i 5), la part ampla del rec de Revell (l\u00ednia 6), el marge del bosc entre la Moixina i la carretera del Triai (l\u00ednies 3 i 4), i les basses d\u2019en Broc (punt d\u2019observaci\u00f3 1) i el rec de la Deu (punt d\u2019observaci\u00f3 2) (figura 3<\/a>). <\/p>\n\t\t\t

\n\t\t\t

<\/a><\/p>\n\t\t\t

\"figura<\/p>\n\t\t\t

Figura 3. <\/a><\/strong>\u00c0mbit d\u2019estudi a la Moixina. Les l\u00ednies 1-6 representen els transsectes repetits el 2021, i els dos cercles, els punts d\u2019observaci\u00f3 fix (Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de l\u2019ortofotomapa de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic i Geol\u00f2gic de Catalunya).<\/p>\n\t\t <\/div>\n

RESULTATS<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

En total, s\u2019han citat 40 esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lules a la Moixina ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]), 14 de les quals van ser citades durant les sortides al camp (taula 1<\/a>). <\/p>\n\t\t\t

\n\t\t\t

Taula 1.<\/a><\/strong> Les lib\u00e8l\u00b7lules observades a la Moixina 2021 en ordre de data d\u2019aparici\u00f3.<\/p>\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t
Esp\u00e8cie<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 3 maig<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 24 maig<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 9 juny<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 7 juliol<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 19 juliol<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 7 agost<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 10 setembre<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t 27 setembre<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t <\/tr>\n\t\t <\/thead>\n\t\t\t

Coenagrion puella<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Anax imperator<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Pyrrhosoma nymphula<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Calopteryx virgo<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Ischnura graellsii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Calopteryx haemorrhoidalis<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Sympetrum fonscolombii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Cordulegaster boltonii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Boyeria irene<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Crocothemis erythraea<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Chalcolestes viridis<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Sympetrum striolatum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Aeshna cyanea<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Coenagrion mercuriale<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t <\/tbody>\n\t\t <\/table>\n\t\t <\/div>\n

Quant a la meteorologia, el 2021 va ser un any dif\u00edcil, amb un comen\u00e7ament d\u2019any relativament pluj\u00f3s, un estiu sec i una tardor bona per\u00f2 ventosa, cosa que va dificultar els comptatges a la primavera i la tardor. Mentre que les esp\u00e8cies m\u00e9s comunes i freq\u00fcents \u2013Calopteryx virgo, Coenagrion puella, Pyrrhosoma nymphula<\/em> i <\/em>Anax imperator<\/em>\u2013 van volar com \u00e9s habitual, algunes esp\u00e8cies comunes d\u2019altres anys \u2013Erythromma lindenii, Platycnemis latipes,<\/em> Aeshna mixta<\/em> o Sympetrum sanguineum<\/em>\u2013 no van apar\u00e8ixer als comptatges. Les causes d\u2019aquesta mancan\u00e7a s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019esbrinar, per\u00f2, l\u2019any 2021, per tota la comarca de la Garrotxa els comptatges de lib\u00e8l\u00b7lules van ser molt minsos (p. ex. als aiguamolls de Can Camps [Tortell\u00e0] i Ramonich [Vall d\u2019en Bas], obs. pers; X. Oliver, com. pers.) per la falta de pluja, cosa que va deixar moltes zones humides ja seques al juliol. Per a esp\u00e8cies molt m\u00f2bils com Aeshna mixta<\/em>, aix\u00f2 probablement va afectar de manera negativa les seves poblacions arreu del pa\u00eds a la tardor, en el moment de la seva emerg\u00e8ncia. <\/p>\n\t\t

Pel que fa a Coenagrion mercuriale<\/em>, sorprenentment no va apar\u00e8ixer a la primavera-estiu, el seu per\u00edode de vol habitual, per\u00f2 s\u00ed al setembre, coincidint amb el final del seu per\u00edode te\u00f2ric de vol. La causa d\u2019aquest decalatge segurament va ser la neteja de la vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica, de la qual dep\u00e8n aquesta esp\u00e8cie, al rec del Moixina, efectuada a la primavera. Al setembre la vegetaci\u00f3 ja havia rebrotat, amb cr\u00e9ixens alts on els mascles defensen els seus territoris.<\/p>\n\t\t\t

Pel que fa a les abund\u00e0ncies de les esp\u00e8cies, Calopteryx virgo<\/em> va ser l\u2019esp\u00e8cie m\u00e9s abundant als comptatges, amb un comptatge m\u00e0xim, el 2021, de 20 adults en un tram del rec de la Moixina el 19 de juliol (16 mascles, 4 femelles en un tram de 180 m = 1 ex.\/9 m). Tamb\u00e9 hi havia bones densitats de Coenagrion puella<\/em> (figura 4<\/a>) tant als marges del bosc a la l\u00ednia 4 (20 ex., incloent-hi 3 c\u00f2pules, el 9 de juny) com a les basses d\u2019en Broc (10 mascles des del punt fix PC1 el 19 de juliol). Tot i aix\u00f2, les densitats dels Zygoptera, sobretot, van ser baixes, i els comptatges a la part ampla del rec de Revell van ser molt modestos, amb molt pocs individus del g\u00e8nere Sympetrum<\/em>, que sol ser un dels g\u00e8neres m\u00e9s abundants. A tall d\u2019exemple, Oliver va comptar 38 exemplars de Platycnemis latipes<\/em> al rec ample de Revell i 16 Erythromma lindenii<\/em> a les basses d\u2019en Broc a l\u2019agost del 2007; el 2021 no n\u2019hi havia cap, d\u2019aquestes dues esp\u00e8cies, en aquests indrets. <\/p>\n\t\t

\n\t\t

<\/a><\/p>\n\t\t\t

\"figura<\/p>\n\t\t\t

Figura 4. <\/a><\/strong>C\u00f2pula del donzell de ferradura, Coenagrion puella<\/em> (fotografia de l\u2019autor).<\/p>\n\t\t <\/div>\n

Una observaci\u00f3 interessant va ser la d\u2019una femella de Cordulegaster boltonii<\/em> (figura 5<\/a>) ovipositant al rec de la Moixina, al costat de la carretera, el 7 d\u2019agost: durant els 15 minuts que va durar l\u2019observaci\u00f3, ella va pondre un m\u00ednim de 500 ous (suposant que amb cada moviment del seu abdomen cap a l\u2019aigua deixava anar un ou).<\/p>\n

\n

<\/a><\/p>\n

\"figura<\/p>\n

Figura 5. <\/a><\/strong>Femella de passabarrancs com\u00fa, Cordulegaster boltonii <\/em>(fotografia de l\u2019autor).<\/p>\n<\/div>\n

El cat\u00e0leg comentat d\u2019aquestes 40 esp\u00e8cies, que dona detalls sobre la seva fenologia, regularitat de pres\u00e8ncia (regular, irregular o divagant), abund\u00e0ncia local, la seva classificaci\u00f3 de vulnerabilitat a Catalunya (IVOC) ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al<\/em>., 2016<\/span>[\/su_tooltip]) i prefer\u00e8ncies pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat a la Moixina, a m\u00e9s d\u2019una discussi\u00f3 m\u00e9s extensa sobre les esp\u00e8cies m\u00e9s rellevants que es troben a la Moixina i voltants, es pot consultar a l\u2019annex.<\/p>\n\t\t\n\t\t

DISCUSSI\u00d3: PROPOSTES DE CONSERVACI\u00d3, GESTI\u00d3 I MILLORA<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t

Fins a finals de l\u2019any 2021, 40 esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lules han estat citades a la Moixina, una riquesa notable tenint en compte que a la comarca de la Garrotxa se n\u2019hi han citat 44 i a tot Catalunya, 70. A tall de comparaci\u00f3, a dos dels espais protegits catalans amb ambients aqu\u00e0tics m\u00e9s importants, l\u2019estany de Banyoles i els aiguamolls de l\u2019Empord\u00e0, s\u2019hi han citat 44 i 36 esp\u00e8cies, respectivament. <\/p>\n\t\t\t

Malgrat aix\u00f2, cal remarcar que, d\u2019aquestes 40 esp\u00e8cies, nom\u00e9s unes 21 s\u00f3n elements fixos de la comunitat d\u2019odonats de l\u2019espai. En el cas de gaireb\u00e9 la meitat de les esp\u00e8cies conegudes de l\u2019indret, nom\u00e9s se n\u2019ha observat algun individu divagant molt ocasionalment durant els darrers 20 anys. Aix\u00ed doncs, si excloem aquestes 19 esp\u00e8cies irregulars o divagants, a falta de m\u00e9s anys de seguiment, es podria afirmar que la comunitat estable de lib\u00e8l\u00b7lules a la Moixina consisteix en 10 esp\u00e8cies de Zygoptera i 11 d\u2019Anisoptera (taula 2<\/a>). <\/p>\n\t\t\t

\n\t\t\t

Taula 2.<\/a><\/strong> Les 40 esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lules observades a la Moixina, amb els seus h\u00e0bitats preferits, si s\u00f3n esp\u00e8cies regulars o divagants, i la seva puntuaci\u00f3 IVOC. En negreta, les esp\u00e8cies regulars amb l\u2019\u00edndex IVOC m\u00e9s alt.<\/p>\n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t \n\t\t\t
Esp\u00e8cie<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t H\u00e0bitats principals<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t Reproducci\u00f3\/pres\u00e8ncia regular<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t Divagant<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t\t IVOC<\/strong><\/span><\/th>\n\t\t <\/tr>\n\t\t <\/thead>\n\t\t\t

ZYGOPTERA<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Calopteryx haemorrhoidalis<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

3<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Calopteryx virgo<\/strong><\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

5<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Calopteryx xanthostoma<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

8<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Lestes virens<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

5<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Chalcolestes viridis<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses i recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

3<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Sympecma fusca<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

1<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Ceriagrion tenellum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

4<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Coenagrion mercuriale<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Coenagrion puella<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses, recs i camps<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Coenagrion scitulum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

5<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Enallagma cyathigerum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Erythromma lindenii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

1<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Erythromma viridulum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

1<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Ischnura elegans<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Ischnura graellsii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Ischnura pumilio<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Pyrrhosoma nymphula<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses i recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

3<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Platycnemis acutipennis<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses i recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

5<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Platycnemis<\/strong><\/em> latipes<\/em><\/strong><\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses, recs i camps<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

5<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

ANISOPTERA<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Aeshna affinis<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

3<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Aeshna cyanea<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Aeshna mixta<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Anax imperator<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses i recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

1<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Anax parthenope<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Boyeria irene<\/strong><\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

6<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Gomphus pulchellus<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

4<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Onchyogomphus uncatus<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

6<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Onchyogomphus forcipatus<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

6<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Cordulegaster boltonii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

1<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Oxygastra curtisii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Recs<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

4<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Libellula quadrimaculata<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Libellula depressa<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Orthetrum cancellatum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Orthetrum coerulescens<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Orthetrum brunneum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Sympetrum sanguineum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

1<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Sympetrum fonscolombii<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Sympetrum striolatum<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Crocothemis erythraea<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

Trithemis annulata<\/em><\/p><\/td>\n\t\t\t

Basses<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t\t

\u2022<\/p><\/td>\n\t\t\t

0<\/p><\/td>\n\t\t <\/tr>\n\t\t\t

\n\t\t\t \n\t\t\t

Total = 21<\/p><\/td>\n\t\t\t

Total = 19<\/p><\/td>\n\t\t\t

\n\t\t <\/tr>\n\t\t <\/tbody>\n\t\t <\/table>\n\t\t <\/div>\n

A banda de les prefer\u00e8ncies de les lib\u00e8l\u00b7lules pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat, la taula 2<\/a> recull la puntuaci\u00f3 de cada esp\u00e8cie a l\u2019escala IVOC ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol , J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al<\/em>., 2016<\/span>[\/su_tooltip]). La metodologia emprada per calcular aquest \u00edndex s\u2019explica en detall a Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al<\/em>., 2016<\/span>[\/su_tooltip]); breument, els criteris tinguts en compte s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\t\t\t

\n\t\t\t

(i) la distribuci\u00f3 general del t\u00e0xon
\n\t\t\t (ii) el seu grau d\u2019endemicitat
\n\t\t\t (iii) la seva raresa a Catalunya
\n\t\t (iv) la raresa dels seus h\u00e0bitats a Catalunya<\/p>\n\t\t <\/blockquote>\n

Aix\u00ed doncs, les esp\u00e8cies amb distribucions m\u00e9s restringides i\/o end\u00e8miques, que s\u00f3n m\u00e9s rares i que volen als h\u00e0bitats m\u00e9s amena\u00e7ats, s\u00f3n les que reben una puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta; aquestes, justament, s\u00f3n les que haurien de rebre m\u00e9s atenci\u00f3 dels gestors dels espais protegits.<\/p>\n\t\t\t

A la Moixina, les tres \u00faniques esp\u00e8cies de pres\u00e8ncia regular que reben una puntuaci\u00f3 IVOC relativament alta (categoria de vulnerabilitat mitjana) s\u00f3n Calopteryx virgo <\/em>(5), Platycnemis latipes<\/em> (5) i Boyeria irene<\/em> (6). En el cas de Calopteryx virgo<\/em>, aquesta puntuaci\u00f3 alta \u00e9s a causa de la seva distribuci\u00f3 limitada a la Mediterr\u00e0nia occidental, la tend\u00e8ncia negativa en les seves poblacions a Catalunya ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya<\/em>. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al.<\/em>, 2016<\/span>[\/su_tooltip]) i la seva depend\u00e8ncia estricta d\u2019aig\u00fces netes i ben oxigenades; Platycnemis latipes<\/em> rep una puntuaci\u00f3 alta per ser una esp\u00e8cie iberomagribina end\u00e8mica a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i sud de Fran\u00e7a, i no tant per la raresa o fragilitat dels seus h\u00e0bitats, mentre que Boyeria irene<\/em>, que rep la puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta, \u00e9s una esp\u00e8cie escassa, no abundant enlloc, i lligada estretament als petits cursos d\u2019aigua nets, permanents, d\u2019estat \u00f2ptim, amb vegetaci\u00f3 de ribera ben desenvolupada. <\/p>\n\t\t\t

Aix\u00ed, queda clar que l\u2019h\u00e0bitat de m\u00e9s inter\u00e8s pel que fa a les lib\u00e8l\u00b7lules a la Moixina s\u00f3n els recs que travessen l\u2019espai, que \u00e9s on volen les esp\u00e8cies m\u00e9s vulnerables, a m\u00e9s a m\u00e9s de les tres esp\u00e8cies (si s\u2019hi inclou, tamb\u00e9, Cordulegaster boltonii<\/em>) que es consideren bons indicadors de l\u2019estat de salut dels ambients aqu\u00e0tics. <\/p>\n\t\t

En general, a la Moixina, les esp\u00e8cies re\u00f2files (d\u2019aig\u00fces amb corrent) s\u00f3n les m\u00e9s amena\u00e7ades, mentre que, en canvi, les esp\u00e8cies d\u2019ambients len\u00edtics (d\u2019aig\u00fces estagnants) solen ser molt m\u00e9s generalistes, amb un grau de vulnerabilitat menor. De fet, hi ha m\u00e9s esp\u00e8cies presents regularment a les basses d\u2019en Broc, l\u2019\u00fanic habitat amb aig\u00fces estagnants a la zona d\u2019estudi, que als recs. Per\u00f2, cap d\u2019aquestes esp\u00e8cies que freq\u00fcenten els ambients d\u2019aig\u00fces quietes no es considera amena\u00e7ada a Catalunya; totes s\u00f3n esp\u00e8cies oportunistes amb menys exig\u00e8ncies ecol\u00f2giques pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat que les esp\u00e8cies re\u00f2files assenyalades m\u00e9s amunt. <\/p>\n\t\t\t

Les basses d\u2019en Broc (figura 6<\/a>) van ser excavades mec\u00e0nicament cap a l\u2019any 1991 per crear un h\u00e0bitat lacustre m\u00e9s gran, profund i permanent, on abans hi havia un camp de blat de moro. En principi, es volia aprofitar l\u2019aigua del rec de Cal Soc, estanyar-la i retornar-la a la xarxa de recs (Emili Bassols, com. pers.), per\u00f2 per la temporalitat d\u2019aquest rec, no hi ha una entrada i sortida d\u2019aigua regular, amb la qual cosa, les aig\u00fces d\u2019aquests estanys no circulen i en determinats per\u00edodes de l\u2019any s\u2019observen nivells d\u2019eutrofitzaci\u00f3 importants. La l\u00e0mina d\u2019aigua ara arriba a quedar tapada per una catifa de llenties d\u2019aigua que impedeix l\u2019entrada de la llum a les aig\u00fces, fet que impacta negativament en les comunitats d\u2019invertebrats aqu\u00e0tics de les quals depenen les larves de les lib\u00e8l\u00b7lules per alimentar-se. La pres\u00e8ncia d\u2019esp\u00e8cies de crustaci i peixos ex\u00f2tics tamb\u00e9 tindr\u00e0 efectes negatius sobre les larves: les carpes enterboleixen les aig\u00fces i els crancs americans depreden directament les larves. Finalment, la falta de l\u00e0mina oberta d\u2019aigua i la conseg\u00fcent manca de reflectivitat visual, que representa un indicador visual important per als adults que busquen punts de reproducci\u00f3, \u00e9s un altre factor per tenir en compte per explicar la manca tant d\u2019esp\u00e8cies com d\u2019individus, sobretot d\u2019Anisoptera, a les basses d\u2019en Broc. Qualsevol intent de millora pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat a les basses d\u2019en Broc seria molt complicat, ja que si no hi ha circulaci\u00f3 d\u2019aigua, les aig\u00fces quietes sempre tendiran a eutrofitzar-se. <\/p>\n\t\t\t

\n\t\t\t

<\/a><\/p>\n\t\t\t

\"figura<\/p>\n\t\t\t

Figura 6. <\/a><\/strong>Les basses d\u2019en Broc amb la l\u00e0mina d\u2019aigua coberta de Lemna<\/em> sp. (fotografia de l\u2019autor).<\/p>\n\t\t <\/div>\n

El darrer h\u00e0bitat important a la Moixina s\u00f3n els espais no aqu\u00e0tics, \u00e9s a dir, els prats i marges de bosc (l\u2019ecot\u00f2) a la zona entre el bosc i la carretera del Triai. \u00c9s una zona de dispersi\u00f3 per a les lib\u00e8l\u00b7lules que neixen als aiguamolls de la Moixina com Coenagrion puella<\/em> (20 ex. el 9 de juny a la l\u00ednia 5), on completen la maduraci\u00f3 abans de tornar als h\u00e0bitats aqu\u00e0tics per reproduir-se. A m\u00e9s, s\u00f3n potencialment bones zones de ca\u00e7a, sobretot per als Anisoptera m\u00e9s grossos, ja que els prats i marges florits s\u00f3n ambients amb una alta biomassa d\u2019invertebrats alats que representen gaireb\u00e9 un 100% de l\u2019aliment dels adults de les lib\u00e8l\u00b7lules. Cal assegurar que la gesti\u00f3 respectuosa d\u2019aquests prats continu\u00ef com en l\u2019actualitat, amb dallades puntuals que no amenacen les poblacions dels insectes pol\u00b7linitzadors, i sense \u00abmillores\u00bb fetes mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019adobs qu\u00edmics o naturals. <\/p>\n\t\t\t

Com ja hem comentat a la secci\u00f3 de resultats, quant al nombre d\u2019exemplars observats, l\u2019any 2021 va ser molt pobre. \u00c9s preocupant el fet que esp\u00e8cies classificades per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] com a molt freq\u00fcents (Erythromma lindenii, Platycnemis latipes<\/em> o Sympetrum sanguineum<\/em>) no apareguessin als comptatges el 2021. Per tant, cal vigilar les tend\u00e8ncies en les seves poblacions durant els anys vinents. En vista que els comptatges de lib\u00e8l\u00b7lules a d\u2019altres punts de la comarca (obs. pers) i a Catalunya (Pere Luque, com. pers.) el 2021 van ser igualment pobres a la Moixina, sembla clar que la causa d\u2019aquests comptatges minsos no \u00e9s cap deteriorament d\u2019aquest espai en concret com a h\u00e0bitat per a les lib\u00e8l\u00b7lules. M\u00e9s aviat estem davant d\u2019un empobriment generalitzat de les poblacions dels invertebrats que es repeteix any rere any, tant entre les lib\u00e8l\u00b7lules com en d\u2019altres grups com les papallones di\u00fcrnes, per a les quals l\u2019any 2021 va ser un dels pitjors anys quant a individus comptats de les darreres d\u00e8cades (Constant\u00ed Stefanescu, com. pers.).<\/p>\n\t\t\t

A escala local, s\u2019ha de vetllar per tots els ambients aqu\u00e0tics a la comarca, i no nom\u00e9s pels que s\u00f3n dins els espais protegits. En concret, cal vigilar que no s\u2019arribi a una situaci\u00f3 de sobrefreq\u00fcentaci\u00f3 a la Moixina, que podria provocar un declivi en la qualitat de les aig\u00fces dels recs de la Moixina i en l\u2019estructura o \u2018arquitectura\u2019 de l\u2019h\u00e0bitat, sigui per la pres\u00e8ncia humana amb mascotes o per accions pensades per millorar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019espai. Un primer pas seria posar en valor l\u2019inter\u00e8s de les lib\u00e8l\u00b7lules a la Moixina com a indicadors de l\u2019estat de salut dels nostres sistemes aqu\u00e0tics, i la import\u00e0ncia de la comunitat d\u2019esp\u00e8cies que volen al recs que travessen aquest espai. Concretament, la col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019algun panell informatiu podria ajudar a suplir aquesta mancan\u00e7a d\u2019informaci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t

AGRA\u00cfMENTS<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Voldria donar les gr\u00e0cies a Emili Bassols per la informaci\u00f3 sobre les basses d\u2019en Broc; a Xavi Oliver per compartir la informaci\u00f3 generada per la seva feina de monitoratge de les lib\u00e8l\u00b7lules a la Moixina durant molts anys, i a Jordi Artola per les seves aportacions s\u00e0vies sobre el contingut d\u2019aquest article. Aquest treball s\u2019ha realitzat gr\u00e0cies al finan\u00e7ament del SIGMA en el marc del projecte de Cat\u00e0leg de Biodiversitat dels Paratges de la Moixina i del Parc Nou (Olot, la Garrotxa).<\/p>\n\t\t\t

BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Bol\u00f2s<\/span>, F. X. 1907. \u00abCatalogue des oiseaux qui se trouvent dans les environs d\u2019Olot\u00bb. Notas Hist\u00f3ricas de Olot, III, p. 108-123. Olot: Biblioteca de El Deber.<\/p>\n\t\t\t

Lockwood<\/span>, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural<\/em>, n\u00fam. 73, p. 71-83.<\/p>\n\t\t\t

Lockwood<\/span>, M. 2006. Els Odonats de la Garrotxa<\/em>. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa; Institut de Cultura de la Garrotxa. (Cat\u00e0leg de la exposici\u00f3 de la Col\u00b7lecci\u00f3 Joaquim Teixidor)<\/p>\n\t\t\t

Lockwood, M.; Oliver, <\/span>X. 2007. Les Lib\u00e8l<\/em>\u00b7<\/em>lules de la Garrotxa.<\/em> Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. <\/p>\n\t\t\t

Lockwood<\/span> , M. 2018. Seguiment d\u2019Odonata a Can Morgat (Banyoles)<\/em>, 2018. [Informe in\u00e8dit]<\/p>\n\t\t\t

Mart\u00edn<\/span>, R. 2008. \u00abPrimeres citacions d\u2019odonats a Catalunya\u00bb. Butllet\u00ed d\u2019Oxygastra<\/em>, n\u00fam. 7. <\/p>\n\t\t\t

Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L<\/span>. 2016. Les Lib\u00e8l<\/em>\u00b7<\/em>lules de Catalunya<\/em>. Figueres: Brau Edicions.<\/p>\n\t\t\t

Nav\u00e0s<\/span>, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales<\/em>, vol. 9, p. 240-248. <\/p>\n\t\t\t

Oliver<\/span>, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa)<\/em>. Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural) .<\/p>\n\t\t\t

Oliver<\/span>, X. 2019. Itineraris bot\u00e0nics per la Moixina (Olot)<\/em>. Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Guies d\u2019itineraris i excursions naturalistes, n\u00fam. 2)<\/p>\n\t\t\t

Pibernat, J.; Ab\u00f3s, Ll.<\/span> 2000. \u00abAportacions odonatol\u00f2giques a la prov\u00edncia de Girona (Catalunya)\u00bb. Sessi\u00f3 Conjunta d\u2019Entomologia<\/em> ICHN-SCL, n\u00fam. 10 (1997), p. 31-49. <\/p>\n\t\t\t

Wasscher<\/span>, M. 1996. \u00abDragonflies around Olot in the province of Girona, NE Spain\u00bb. A: J\u00f6dicke, R. [ed.]. Studies on Iberian Dragonflies.<\/em> Bilthoven: Ursus Scientific Publications. (Advances in Odonatology, supl. 1, p. 139-148)<\/p>\n <\/div>\n

\n\t\t\t

ANNEX: Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t

Llista comentada de les lib\u00e8l\u00b7lules de la Moixina (l\u2019ordre taxon\u00f2mic i els noms comuns en catal\u00e0 segueixen Mart\u00edn et al.<\/em>, 2016).<\/p>\n\t\t\t

\u2013 Nom cient\u00edfic, seguit pel nom com\u00fa en catal\u00e0.
\n\t\t\t \u2013 Fenologia: les lletres romanes indiquen els mesos en qu\u00e8 habitualment es detecta l\u2019esp\u00e8cie a la Moixina.
\n\t\t\t \u2013 Freq\u00fc\u00e8ncia: regular, irregular, divagant.
\n\t\t\t \u2013 Abund\u00e0ncia (nombres d\u2019individus al pic del per\u00edode de vol): rara, escassa, abundant, molt abundant.
\n\t\t\t \u2013 Estatus: IVOC = \u00edndex de vulnerabilitat dels odonats de Catalunya (Mart\u00edn et al.<\/em>, 2016): baixa (0-4); mitjana (5-8), elevada (9-13), molt elevada (14-18).
\n\t\t\t \u2013 H\u00e0bitats: recs, basses o camps.
\n\t\t\t \u2013 Quadrat UTM 10\u00d710 km.
\n\t\t\t \u2013 Autor de la primera citaci\u00f3 publicada de l\u2019esp\u00e8cie a la Moixina.<\/p>\n

Subordre ZYGOPTERA<\/strong>
\n Fam\u00edlia Calopterygidae<\/p>\n

Calopteryx haemorrhoidalis<\/em><\/strong> (Vander Linden, 1825); Damisel\u00b7la endolada <\/p>\n\t\t\t

VI-IX; regular; abundant; IVOC = 3; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248.”]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Tot i ser l\u2019esp\u00e8cie m\u00e9s abundant del seu g\u00e8nere a Catalunya, a la Moixina aquesta esp\u00e8cie \u00e9s menys abundant que el seu cong\u00e8nere Calopteryx virgo<\/em>. \u00c9s m\u00e9s tolerant a les aig\u00fces de menys qualitat i sembla que als recs a la Moixina Calopteryx virgo<\/em> hi \u00e9s m\u00e9s competitiu. <\/p>\n\t\t\t

Calopteryx virgo<\/em><\/strong> subsp. meridionalis<\/em><\/strong> Selys, 1873; Damisel\u00b7la blava<\/p>\n\t\t\t

V-IX; regular; molt abundant; IVOC = 5; recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

\u00c9s una de les esp\u00e8cies m\u00e9s emblem\u00e0tiques de la Moixina perqu\u00e8 \u00e9s abundant i molt visible a tots els recs de la part central de l\u2019espai. Les seves ales de color blau fosc i l\u2019abdomen blav\u00f3s met\u00e0l\u00b7lic s\u00f3n omnipresents als recs de la Moixina a partir del mes de juny. Cerca trams mitjans i alts de rius i rieres amb aig\u00fces ben oxigenades, netes i fredes, amb els marges vegetats, i per aix\u00f2 \u00e9s un bon indicador de la qualitat de l\u2019h\u00e0bitat i de les aig\u00fces. Els mascles defensen territoris \u2013punts assolellats a la vegetaci\u00f3 al marge de l\u2019aigua\u2013 mentre esperen les femelles, que romanen una mica m\u00e9s amagades. Durant el festeig, els mascles volen davant de les femelles tot batent les ales molt r\u00e0pidament. <\/p>\n\t\t\t

Calopteryx xanthostoma<\/em><\/strong>(Charpentier, 1825); Damisel\u00b7la enguantada<\/p>\n\t\t\t

VI-VIII; irregular; rara; IVOC = 8; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada ocasionalment (p. ex. [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip]) per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. \u00c9s menys exigent pel que fa a la qualitat de les aig\u00fces, i a la Moixina no competeix amb Calopteryx virgo. Segons [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip], aquesta damisel\u00b7la est\u00e0 en regressi\u00f3 a la Moixina, per\u00f2 per raons desconegudes.<\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Lestidae<\/p>\n\t\t\t

Lestes virens<\/em><\/strong> (Charpentier, 1825); Alaest\u00e8s petit<\/p>\n\t\t\t

VI-IX; divagant; rara; IVOC = 5; basses amb abundant vegetaci\u00f3 emergent; UTM 31TDG5768, 4668000; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s present a aiguamolls i basses, generalment ben vegetades i amb aig\u00fces estagnants, i no defuig els ambients temporals que s\u2019eixuguen a l\u2019estiu. Aix\u00ed, l\u2019h\u00e0bitat a la Moixina no li \u00e9s gaire adient i els pocs individus que s\u2019hi detecten possiblement procedeixen de la poblaci\u00f3 important de l\u2019esp\u00e8cie als estanys de Jord\u00e0.<\/p>\n\t\t\t

Chalcolestes viridis<\/em><\/strong> (Vander Linden, 1825); Vimetaire occidental<\/p>\n\t\t\t

VIII-XI; regular; abundant; IVOC = 3; basses i recs envoltats de vegetaci\u00f3 arbustiva i arb\u00f2ria; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s una de les m\u00e9s tardanes a apar\u00e8ixer perqu\u00e8 el seu pic de vol no arriba fins ben entrat el mes d\u2019octubre. S\u2019observa habitualment en t\u00e0ndem al marge dels ambients aqu\u00e0tics i al bosc, on fa la seva posta, no a l\u2019aigua, sin\u00f3 a l\u2019escor\u00e7a de branques i troncs com salzes i esbarzers. Per observar-la, cal evitar les desbrossades de la vegetaci\u00f3 arbustiva que envolta els h\u00e0bitats aqu\u00e0tics. <\/p>\n\t\t\t

Sympecma fusca<\/em><\/strong> (Vander Linden, 1820); Cavallet d\u2019hivern com\u00fa<\/p>\n\t\t\t

III-XI; irregular; rara; IVOC = 1; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Sovint la primera esp\u00e8cie que es deixa veure a la primavera perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia de totes les altres lib\u00e8l\u00b7lules a Catalunya, hiverna en fase d\u2019adult i apareix amb l\u2019arribada del bon temps. Freq\u00fcenta basses de totes les mides com les basses d\u2019en Broc, on vola baix entre la vegetaci\u00f3. <\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Coenagrionidae<\/p>\n\t\t\t

Coenagrion mercuriale<\/em><\/strong> (Charpentier, 1840); Donzell mercurial<\/p>\n\t\t\t

VII-IX; regular; abundant; IVOC = 4; recs ben vegetats; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Una lib\u00e8l\u00b7lula petita blava que s\u2019associa a recs d\u2019aig\u00fces amb corrent lent i creixement esponer\u00f3s de plantes aqu\u00e0tiques com els cr\u00e9ixens Rorippa nasturtium-aquaticum<\/em>, on els mascles defensen els seus territoris. Es tracta d\u2019una esp\u00e8cie que ha entrat en regressi\u00f3 a Europa. \u00c9s una esp\u00e8cie protegida des que va ser inclosa en la Directiva 92\/43\/CEE d\u2019h\u00e0bitats de la Uni\u00f3 Europea, a m\u00e9s de constar a Espanya al Cat\u00e1logo Nacional de Especies Amenazadas, i a Catalunya a la Llei de protecci\u00f3 dels animals 2008. A la Moixina, freq\u00fcenta el rec de Revell i de la Moixina, on broten els cr\u00e9ixens. L\u2019any 2021, per\u00f2, va quedar afectada negativament per la neteja del rec al costat de la carretera i no se\u2019n va detectar cap individu fins al mes de setembre, quan la vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica ja s\u2019havia recuperat. Cal assegurar que la neteja dels recs no tingui lloc a la primavera\/estiu durant l\u2019\u00e8poca de cria d\u2019aquesta esp\u00e8cie.<\/p>\n\t\t\t

Coenagrion puella<\/em><\/strong> (Linnaeus, 1758); Donzell de ferradura<\/p>\n\t\t\t

V-VIII; regular; molt abundant; IVOC = 0; basses i recs ben vegetats, i camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquest donzell va ser el zig\u00f2pter m\u00e9s com\u00fa a la Moixina el 2021, on apareix a partir de comen\u00e7aments del mes de maig, sobretot als marges de les basses d\u2019en Broc. A m\u00e9s, \u00e9s habitual als camps de darrere de la Moixina, la qual cosa subratlla la import\u00e0ncia dels h\u00e0bitats no aqu\u00e0tics per a les lib\u00e8l\u00b7lules, sobretot per als estadis immadurs, que \u00e9s quan solen romandre allunyats dels seus punts de reproducci\u00f3 mentre maduren.<\/p>\n\t\t\t

Coenagrion scitulum<\/em><\/strong> (Rambut, 1842); Donzell de trinxant<\/p>\n\t\t\t

VI-VII; divagant; rara; IVOC = 5; basses ben vegetats; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Rara a la comarca, amb poblaci\u00f3 fluctuant a la Moixina ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]), amb individus probablement procedents de la poblaci\u00f3 dels estanys de Jord\u00e0.<\/p>\n\t\t\t

Ceriagrion tenellum<\/em><\/strong> (de Villers, 1789); Ferrer cama-roig<\/p>\n\t\t\t

V-IX; divagant; rara; IVOC = 3; basses i recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Nom\u00e9s una citaci\u00f3 de la Moixina ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]) i no detectada als mostrejos del 2021. Tot i no ser rara a Catalunya o a la Garrotxa, \u00e9s molt rara a la Moixina per raons desconegudes. <\/p>\n\t\t\t

Enallagma cyathigerum<\/em><\/strong> (Charpentier, 1840); Patge de copa<\/p>\n\t\t\t

IV-VIII; divagant; rara; IVOC = 0; basses i recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Com l\u2019esp\u00e8cie anterior, comuna a Catalunya i la Garrotxa, per\u00f2 nom\u00e9s citada ocasionalment a la Moixina per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood (2005)<\/span>[\/su_tooltip] i [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip]. Defuig les aig\u00fces amb corrent. Per tant, el fet que l\u2019\u00fanica l\u00e0mina de l\u2019aigua oberta a la Moixina a les basses d\u2019en Broc estigui coberta totalment per llenties d\u2019aigua (Lemna<\/em> sp.) probablement fa que aquesta esp\u00e8cie \u2013i d\u2019altres\u2013 no trobi h\u00e0bitat de prou qualitat a la zona.<\/p>\n\t\t\t

Erythromma lindenii<\/em><\/strong> (Selys, 1840); Ullblau<\/p>\n\t\t\t

VI-X; regular; abundant; IVOC = 1; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

A difer\u00e8ncia de les tres esp\u00e8cies anteriors, l\u2019ullblau \u00e9s menys exigent pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat i per tant no \u00e9s rara a les basses d\u2019en Broc. Tot i aix\u00f2, amb la l\u00e0mina de l\u2019aigua totalment coberta per les llenties d\u2019aigua, aquesta esp\u00e8cie tamb\u00e9 tendeix a escassejar.<\/p>\n\t\t\t

Erythromma viridulum<\/em><\/strong> (Charpentier, 1840); Ullviu petit<\/p>\n\t\t\t

V-VIII; divagant; rara; IVOC = 1; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]..<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Es tracta d\u2019una esp\u00e8cie que colonitza i desapareix dels h\u00e0bitats adients molt r\u00e0pidament. Requereix basses o estanys amb l\u00e0mines d\u2019aigua obertes amb taques de vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica surant. Podria colonitzar les basses d\u2019en Broc en cas de disminuir el recobriment de les llenties d\u2019aigua.<\/p>\n\t\t\t

Ischnura elegans<\/em><\/strong> (Vander Linden, 1820); Llanti\u00f3 elegant<\/p>\n\t\t\t

V-VIII; irregular; rara; IVOC = 0; basses i recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Un dels zig\u00f2pters m\u00e9s comuns a Catalunya, aquest llanti\u00f3 est\u00e0 eixamplant la seva distribuci\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica en detriment de l\u2019esp\u00e8cie seg\u00fcent, el seu cong\u00e8nere I. graellsii<\/em> ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Martin, R.; Maynou, X.; Lockwood, M.; Luque, P.; Garrig\u00f3s, B.; Vilas\u00eds, D.; Escol\u00e0, J.; Garcia-Moreno, J.; Oliver, X.; Batlle, R.; Palet, J.; Sesma, J.; Rodr\u00edguez, M.; Muller, P.; Piella, L. 2016. Les Lib\u00e8l\u00b7lules de Catalunya. Figueres: Brau Edicions.”]Mart\u00edn et al.<\/em>, 2016<\/span>[\/su_tooltip]). Aix\u00ed, \u00e9s de preveure que els propers anys es faci m\u00e9s abundant a la Moixina, mentre I. graellsii<\/em> escassegi. <\/p>\n\t\t\t

Ischnura graellsii<\/em><\/strong> (Rambur, 1842); Llanti\u00f3 iberomagrib\u00ed<\/p>\n\t\t\t

V-XI; regular; abundant; IVOC = 0; basses i recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquest llanti\u00f3 \u00e9s de les esp\u00e8cies m\u00e9s abundants de zig\u00f2pter, tant a la Garrotxa com a la resta de Catalunya. \u00c9s freq\u00fcent per tota la zona de la Moixina, per\u00f2 sense assolir densitats molt altes. Est\u00e0 amena\u00e7ada per l\u2019expansi\u00f3 del llanti\u00f3 elegant, amb el qual pot hibridar. Els mascles de la darrera esp\u00e8cie s\u00f3n dominants sobre els de la primera i s\u2019aparellen amb les seves femelles, cosa que portaria a la substituci\u00f3 de l\u2019iberomagrib\u00ed per l\u2019elegant. <\/p>\n\t\t\t

Ischnura pumilio<\/em><\/strong> (Charpentier, 1825); Llanti\u00f3 petit<\/p>\n\t\t\t

IV-IX; irregular; rara; IVOC = 0; basses i recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada dues vegades per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip], per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Aquest llanti\u00f3 \u00e9s una esp\u00e8cie pionera que busca espais de nova creaci\u00f3 com basses temporals i petits aiguamolls, sovint gaireb\u00e9 desprove\u00efts de vegetaci\u00f3. Un cop comen\u00e7a a cr\u00e9ixer la vegetaci\u00f3 a l\u2019indret que ha colonitzat, aquest llanti\u00f3 sol abandonar l\u2019espai per cercar un altre h\u00e0bitat ef\u00edmer. Aix\u00ed, la seva pres\u00e8ncia a la Moixina sempre ser\u00e0 molt irregular.<\/p>\n\t\t\t

Pyrrhosoma nymphula<\/em><\/strong> (Sulzer, 1776); Ferrer camanegre<\/p>\n\t\t\t

V-XI; regular; abundant; IVOC = 3; recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquest ferrer \u00e9s una de les esp\u00e8cies m\u00e9s visibles a la Moixina perqu\u00e8 els seus mascles, amb l\u2019abdomen d\u2019un vermell cridaner, es deixen veure amb molta facilitat pels marges de tots els recs de la zona; a m\u00e9s, les seves c\u00f2pules \u2013sovint en grup\u2013 tenen lloc a vora de l\u2019aigua, fet que facilita l\u2019observaci\u00f3 de la formaci\u00f3 dels t\u00e0ndems i la posterior oviposici\u00f3 de les femelles. <\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Platycnemididae<\/p>\n\t\t\t

Platycnemis acutipennis<\/em><\/strong> (Selys, 1841); Polaines rubor\u00f3s<\/p>\n\t\t\t

V-VIII; irregular; escassa; IVOC = 5; recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248.”]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquesta esp\u00e8cie, d\u2019inter\u00e8s biogeogr\u00e0fic com a end\u00e8mica a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i el sud i oest de Fran\u00e7a, no s\u2019observa gaire sovint a la Moixina, i \u00e9s probable que no s\u2019hi arribi a reproduir. \u00c9s m\u00e9s exigent pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat que el seu cong\u00e8nere Platycnemis latipes<\/em>.<\/p>\n\t\t\t

Platycnemis latipes<\/em><\/strong> (Rambur, 1842); Polaines l\u00edvid<\/p>\n\t\t\t

VII-IX; regular; molt abundant; IVOC = 5; recs, basses i camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

\u00c9s una de les esp\u00e8cies que m\u00e9s s\u2019observa als camps i marges darrere les basses d\u2019en Broc, cosa que demostra la import\u00e0ncia dels h\u00e0bitats no aqu\u00e0tics per a les lib\u00e8l\u00b7lules. Els mascles s\u2019identifiquen pel seu vol caracter\u00edstic fent petits salts o bots. Tot i ser considerada abundant per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood (2005)<\/span>[\/su_tooltip] i [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip], aquesta esp\u00e8cie no va ser detectada als comptatges el 2021.<\/p>\n\t\t\t

Subordre ANISOPTERA<\/strong>
\n\t\t\t Fam\u00edlia Aeshnidae<\/p>\n

Aeshna affinis<\/em><\/strong> Vander Linden, 1820; Espiadimonis blau<\/p>\n\t\t\t

VII; divagant; rara; IVOC = 3; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] una vegada, per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. L\u2019h\u00e0bitat disponible a la Moixina no \u00e9s adient per a aquesta esp\u00e8cie, que es reprodueix en aiguamolls i basses temporals amb molta vegetaci\u00f3 emergent, com als estanys de Jord\u00e0, l\u2019origen probable de l\u2019\u00fanica citaci\u00f3 d\u2019aquest espiadimonis a la zona (5 de juliol de 2002; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]).<\/p>\n\t\t\t

Aeshna cyanea<\/em><\/strong>(M\u00fcller, 1764); Espiadimonis de fanal<\/p>\n\t\t\t

VIII-XI; regular; escassa; IVOC = 0; basses petites, camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Un espiadimonis gros; els mascles patrullen pertot arreu, camins, marges i camps, sovint lluny dels seus punts de reproducci\u00f3, que consisteixen en petits ambients aqu\u00e0tics com safareigs, abeuradors i tolls d\u2019aigua. Les femelles s\u00f3n molt m\u00e9s discretes. Una de les poques esp\u00e8cies de lib\u00e8l\u00b7lula que s\u2019ha observat al Parc Nou. El seu nom ve del fet que els adults se senten atrets per la llum. <\/p>\n\t\t\t

Aeshna mixta<\/em><\/strong> Latreille, 1805; Espiadimonis tardorenc<\/p>\n\t\t\t

VIII-XI; regular; escassa; IVOC = 0; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Una esp\u00e8cie citada ocasionalment que no va apar\u00e8ixer als mostrejos el 2021. Es presenta a la terra baixa, a la tardor, despr\u00e9s de passar l\u2019estiu a zones de muntanya, lluny dels seus punts de reproducci\u00f3. <\/p>\n\t\t\t

Anax imperator<\/em><\/strong> Leach, 1815; Emperador blau<\/p>\n\t\t\t

V-IX; regular; abundant; IVOC = 1; recs, basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Una esp\u00e8cie generalista que pot criar tant al rec ample de Revell com a les basses d\u2019en Broc. Els mascles patrullen els territoris vora l\u2019aigua, per\u00f2 tamb\u00e9 es desplacen m\u00e9s lluny i poden ocupar territoris a qualsevol punt de la Moixina. No \u00e9s dif\u00edcil trobar les seves ex\u00favies (la muda que la larva es deixa enganxada a un suport vegetal quan surt de l\u2019aigua per emprendre el seu primer vol) al marge de les basses d\u2019en Broc, o veure les femelles ovipositant a la mat\u00e8ria vegetal que hi ha surant a la superf\u00edcie de l\u2019aigua. <\/p>\n\t

Anax parthenope<\/em><\/strong> (Selys, 1835); Emperador menor<\/p>\n\t\t\t

V-IX; irregular; rara; IVOC = 0; recs, basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Molta rara a la zona, probablement a causa de la pres\u00e8ncia de l\u2019emperador blau que, com que \u00e9s m\u00e9s gros i dominant, foragita els altres anis\u00f2pters grossos on els troba. Tot i que, a priori, les basses d\u2019en Broc s\u00f3n adients com a punt de reproducci\u00f3, la l\u00e0mina de llenties d\u2019aigua que tapa l\u2019aigua \u00e9s un altre factor que impedeix la pres\u00e8ncia de l\u2019emperador menor com a esp\u00e8cie reproductora a la Moixina.<\/p>\n\t\t\t

Boyeria irene<\/em><\/strong> (Fonscolombe, 1838); Espectre clar<\/p>\n\t\t\t

VIII-XI; regular; escassa; IVOC = 6; recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquesta lib\u00e8l\u00b7lula \u00e9s una altra de les esp\u00e8cies m\u00e9s emblem\u00e0tiques de la Moixina. Est\u00e0 totalment lligada al recs estrets que travessen el boscos de la Moixina i desemboquen al rec de Revell. Els mascles ressegueixen aquests cursos d\u2019aigua, inspeccionant els potencials llocs de posta com, per exemple, les petites cavitats i arrels que conformen els marges dels recs. Volen a l\u2019ombra del bosc i \u00e9s habitual veure\u2019ls al capvespre, d\u2019on ve el seu nom d\u2019\u2039espectre\u203a. Com a esp\u00e8cie indicadora del bon estat de les aig\u00fces i de l\u2019h\u00e0bitat en general, \u00e9s important fer un seguiment de les seves poblacions a la Moixina per poder detectar-ne qualsevol disminuci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Gomphidae <\/p>\n\t\t\t

Gomphus pulchellus<\/em><\/strong> Selys, 1840; Rodadits de bassa<\/p>\n\t\t\t

V-VI; divagant; rara; IVOC = 4; recs i camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Els g\u00f2mfids estan molt estretament lligats a les aig\u00fces corrents assolellades i, per tant, la seva pres\u00e8ncia a la Moixina no deixa de ser testimonial. El rodadits de bassa freq\u00fcenta prats i pastures allunyades dels seus punts de reproducci\u00f3, i m\u00e9s prospeccions als camps al voltant de la Moixina podrien indicar si aquesta esp\u00e8cie \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent a la zona del que es creu. De tots els g\u00f2mfids, aquest rodadits \u00e9s el que potencialment es deixar\u00e0 veure m\u00e9s sovint a la Moixina i voltants, ja que pot reproduir-se a basses i sovint s\u2019allunya for\u00e7a dels seu punts de reproducci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t

Onchyogomphus uncatus<\/em><\/strong> (Charpentier, 1840); Tallanassos gros<\/p>\n\t\t\t

V-VI; divagant; rara; IVOC = 6; camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Com l\u2019esp\u00e8cie anterior, aquest g\u00f2mfid nom\u00e9s es detecta a la Moixina molt ocasionalment, i no es pot considerar com a esp\u00e8cie reproductora que formi part de la comunitat de lib\u00e8l\u00b7lules de la Moixina. <\/p>\n\t\t\t

Onchyogomphus forcipatus<\/em><\/strong> (Vander Linden, 1823); Tallanassos petit<\/p>\n\t\t\t

V-VI; divagant; rara; IVOC = 6; camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Igual com els altres g\u00f2mfids, aquest tallanassos segurament no es reprodueix a la Moixina, per\u00f2 se n\u2019observen exemplars ocasionalment als h\u00e0bitats no aqu\u00e0tics com els camps de la Teularia que hi ha al costat de les basses d\u2019en Broc.<\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Cordulegastridae <\/p>\n\t\t\t

Cordulegaster boltonii<\/em><\/strong> (Donovan, 1807); Passabarrancs com\u00fa<\/p>\n\t\t\t

VII-XI; regular; escassa; IVOC = 1; recs; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

\u00c9s la tercera de les esp\u00e8cies emblem\u00e0tiques de la Moixina. Tal com el seu nom indica, els mascles d\u2019aquesta esp\u00e8cie cerquen les femelles tot recorrent incessantment els recs a mitja al\u00e7ada. Les femelles s\u00f3n m\u00e9s discretes i solen romandre a la vora de l\u2019h\u00e0bitat on han de reproduir-se, i nom\u00e9s s\u2019hi acosten puntualment per aparellar-se. Com les altres dues esp\u00e8cies remarcades com a emblem\u00e0tiques (Calopteryx virgo<\/em> i Boyeria irene<\/em>), aquest passabarrancs \u00e9s un bon indicador de la qualitat de l\u2019aigua i de l\u2019h\u00e0bitat en general: en cas de p\u00e8rdua de qualitat de l\u2019aigua, artificialitzaci\u00f3 del tram de rec o degradaci\u00f3 dels boscos de ribera que envolten l\u2019espai, els efectius d\u2019aquesta esp\u00e8cie disminuirien fins que desaparegu\u00e9s del tot, si l\u2019afectaci\u00f3 continu\u00e9s.<\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Corduliidae<\/p>\n\t\t\t

Oxygastra curtisii<\/em><\/strong> (Dale, 1834); Esparver d\u2019aigua<\/p>\n\t\t\t

V-VI; irregular; rara; IVOC = 4; recs i camps; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

\u00c9s una esp\u00e8cie protegida des que va ser inclosa en la Directiva 92\/43\/CEE d\u2019h\u00e0bitats de la Uni\u00f3 Europea, a m\u00e9s de constar a Espanya al Cat\u00e1logo Nacional de Especies Amenazadas, i a Catalunya a la Llei de protecci\u00f3 dels animals 2008. Com les esp\u00e8cies de la fam\u00edlia dels Gomphidae, l\u2019esparver de l\u2019aigua \u00e9s una esp\u00e8cie de rius mitjans i barrancs assolellats i, per tant, nom\u00e9s s\u2019observa a la Moixina de tant en tant, probablement procedent de poblacions presents als voltants de la cubeta d\u2019Olot. Com a an\u00e8cdota, Oxygastra, el Grup d\u2019Estudi dels Odonats de Catalunya, va ser citat en honor a l\u2019esparver d\u2019aigua observat a la Moixina durant la seva primera sortida al camp el 2003. <\/p>\n\t\t\t

Fam\u00edlia Libellulidae<\/p>\n\t\t\t

Libellula quadrimaculata<\/em><\/strong> Linnaeus, 1758; Lib\u00e8l\u00b7lula quadrimaculada<\/p>\n\t\t\t

V-VI; irregular; rara; IVOC = 0; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Citada per [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver (2017)<\/span>[\/su_tooltip] per\u00f2 no detectada als mostrejos del 2021. Es tracta d\u2019una esp\u00e8cie que pot arribar a ser abundant en basses d\u2019aig\u00fces somes amb molta vegetaci\u00f3 emergent, com les basses de can Jord\u00e0, on hi ha una poblaci\u00f3 forta d\u2019aquesta esp\u00e8cie. Les basses d\u2019en Broc podrien ser un h\u00e0bitat interessant per a aquesta lib\u00e8l\u00b7lula, per\u00f2 la catifa de llenties d\u2019aigua que tapa completament la l\u00e0mina d\u2019aigua i la profunditat de les basses s\u00f3n factors limitadors per a aquesta esp\u00e8cie a la Moixina.<\/p>\n\t\t\t

Libellula depressa<\/em><\/strong> Linnaeus, 1758; Lib\u00e8l\u00b7lula ampla<\/p>\n\t\t\t

VII-IX; regular; escassa; IVOC = 0; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

No \u00e9s rara a la Moixina i voltants. Els mascles d\u2019aquesta lib\u00e8l\u00b7lula es queden parats a les branques que sobresurten per sobre un estany, una bassa o, fins i tot, un toll d\u2019aigua ef\u00edmer, a l\u2019espera de l\u2019arribada d\u2019una femella. No \u00e9s rar veure batusses territorials entre mascles als marges de les basses. <\/p>\n\t\t\t

Orthetrum cancellatum<\/em><\/strong> (Linnaeus, 1758); Parot cuanegre<\/p>\n\t\t\t

V-VI; divagant; rara; IVOC = 0; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Malgrat ser una esp\u00e8cie abundant a Catalunya, d\u2019aquest parot nom\u00e9s n\u2019hi ha dues citacions a la Moixina (base de dades Oxygastra i [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip]). Es tracta d\u2019una esp\u00e8cie pionera que colonitza espais aqu\u00e0tics artificials i de nova creaci\u00f3, sobretot si hi ha zones de terra nua, assolellades, vora les aig\u00fces somes d\u2019una bassa, un h\u00e0bitat que \u00e9s absent de la Moixina.<\/p>\n\t\t\t

Orthetrum coerulescens<\/em><\/strong> (Fabricius, 1798); Parot blau<\/p>\n\t\t\t

VI-IX; irregular; rara; IVOC = 0; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Semblant a l\u2019esp\u00e8cie anterior, el parot blau \u00e9s freq\u00fcent arreu de Catalunya per\u00f2 rar a la Moixina. No \u00e9s una esp\u00e8cie exigent pel que fa a l\u2019h\u00e0bitat i no queda gaire clar perqu\u00e8 no se n\u2019observen m\u00e9s exemplars de forma m\u00e9s regular a la Moixina. Possiblement, la falta d\u2019aiguamolls amb petites zones obertes d\u2019aig\u00fces somes, o de recs vegetats amb corrent feble, \u00e9s la causa d\u2019aquesta mancan\u00e7a.<\/p>\n\t\t\t

Orthetrum brunneum<\/em><\/strong> (Fonscolombe, 1837); Parot pru\u00efn\u00f3s<\/p>\n\t\t\t

VI-IX; irregular; escassa; IVOC = 0; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

For\u00e7a habitual per\u00f2 sense ser gaire abundant, aquest parot s\u2019observa repartit per tot l\u2019espai de la Moixina. T\u00e9 prefer\u00e8ncia per als h\u00e0bitats amb terra nua i\/o amb c\u00f2dols i pedres, que podria ser una factor limitant pel que fa a la seva pres\u00e8ncia a la Moixina.<\/p>\n\t\t\t

Sympetrum sanguineum<\/em><\/strong> (M\u00fcller, 1764); Pixav\u00ed sanguini<\/p>\n\t\t\t

VIII-XI; regular; abundant; IVOC = 1; basses, recs i prats; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Dels pixavins, aquesta esp\u00e8cie \u00e9s la m\u00e9s vistosa per l\u2019abdomen de color vermell intens en els mascles madurs, que contrasta amb les potes enterament negres. Apareix arreu a la Moixina: els mascles ocupen espais assolellats al marge del bosc i prats, o vora els recs. Sense observacions d\u2019oviposici\u00f3, \u00e9s dif\u00edcil saber exactament on es reprodueix. <\/p>\n\t\t\t

Sympetrum fonscolombii<\/em><\/strong> (Selys, 1840); Pixav\u00ed nervat<\/p>\n\t\t\t

IV-X; regular; escassa; IVOC = 0; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Possiblement aquesta lib\u00e8l\u00b7lula \u00e9s la m\u00e9s abundant i m\u00e9s ben repartida a tot Catalunya. Les poblacions locals, que poden fluctuar en funci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat disponible, s\u00f3n refor\u00e7ades per l\u2019arribada d\u2019individus migradors en nombre variable segons l\u2019any. \u00c9s una esp\u00e8cie molt oportunista i sol ser la primera a colonitzar un espai aqu\u00e0tic de nova creaci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3, no compta amb una poblaci\u00f3 reproductora estable a la Moixina, tot i que \u00e9s habitual detectar-ne exemplars en el decurs de l\u2019any.<\/p>\n\t\t\t

Sympetrum striolatum<\/em><\/strong> (Charpentier, 1840); Pixav\u00ed estriat<\/p>\n\t\t\t

VIII-XI; regular; molt abundant; IVOC = 0; recs i basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nav\u00e0s, L. 1910. \u00abNotas entomol\u00f3gicas (2\u00aa Serie). 2. Excursiones por Catalu\u00f1a y Mallorca\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, vol. 9, p. 240-248. “]Nav\u00e0s, 1910<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Aquest \u00e9s el pixav\u00ed m\u00e9s abundant dels tres que volen a la Moixina, i se n\u2019observen molts individus, t\u00e0ndems, c\u00f2pules i oviposicions a la tardor, a finals de la temporada. Alguns exemplars fins i tot es deixen veure a l\u2019hivern, si les temperatures no baixen gaire, i sol haver-hi una emerg\u00e8ncia d\u2019uns pocs individus a la primavera corresponents a les larves que han pogut romandre actives durant l\u2019hivern. Per\u00f2, l\u2019emerg\u00e8ncia m\u00e9s important no t\u00e9 lloc fins a les acaballes de l\u2019estiu, que \u00e9s quan aquesta esp\u00e8cie es fa molt abundant a tot l\u2019espai de la Moixina.<\/p>\n\t\t\t

Crocothemis erythraea<\/em><\/strong> (Brull\u00e9, 1832); Sagnador escarlata<\/p>\n\t\t\t

VI-X; regular; molt abundant; IVOC = 0; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Lockwood, M. 2005. \u00abUna primera aproximaci\u00f3 a la riquesa espec\u00edfica dels odonats al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa\u00bb. Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural, n\u00fam. 73, p. 71-83.”]Lockwood, 2005<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t\t\t

Sens dubte, aquesta \u00e9s l\u2019esp\u00e8cie de lib\u00e8l\u00b7lula m\u00e9s brillant de totes les que volen a la Moixina i, afortunadament, a m\u00e9s, \u00e9s tamb\u00e9 una de les m\u00e9s abundants. \u00c9s una esp\u00e8cie generalista que ocupa tot tipus d\u2019h\u00e0bitats amb aig\u00fces estagnants o amb molt poc corrent, com el rec nodrit per les fonts de la Deu. S\u2019ha fet m\u00e9s comuna als darrers anys. Se n\u2019observen mascles als marges assolellats que disputen els millors llocs per posar-se a esperar a les femelles. <\/p>\n\t\t\t

Trithemis annulata<\/em><\/strong> (Palisot de Beauvois, 1807); Pipa vinosa<\/p>\n\t\t\t

VI-X; irregular; rara; IVOC = 0; basses; UTM 31TDG5768; [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Oliver, X. 2017. Cat\u00e0leg dels odonats de la Moixina (Olot, la Garrotxa). Olot: Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural. (Cat\u00e0legs de Patrimoni Natural).”]Oliver, 2017<\/span>[\/su_tooltip].<\/p>\n\t

En els darrers 40 anys, aquesta esp\u00e8cie ha colonitzat tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, incloent-hi Catalunya i, a partir dels 2000, la Garrotxa. \u00c9s generalista i s\u2019adapta als espais antr\u00f2pics i, per aquesta ra\u00f3, de moment \u00e9s rara a la Moixina, amb nom\u00e9s dues citacions. Un augment de la seva pres\u00e8ncia a la Moixina probablement s\u2019efectuaria en detriment d\u2019esp\u00e8cies com el sagnador escarlata, i indicaria una tend\u00e8ncia a l\u2019antropitzaci\u00f3 de l\u2019espai. <\/p>\n <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cat\u00e0leg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou (Olot, la Garrotxa) Cat\u00e0leg dels odonats de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/template_fullwidth.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1201","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1201","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1201"}],"version-history":[{"count":11,"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1201\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1262,"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1201\/revisions\/1262"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}