Cat\u00e0leg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou (Olot, la Garrotxa)<\/em><\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t Els mol\u00b7luscs dels paratges de la Moixina i del Parc Nou<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Jordi Nebot Ob\u00f3n<\/strong><\/p>\n\t\t\t Delegaci\u00f3 de la Garrotxa de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural<\/p>\n\t\t\t Resum<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t L\u2019objectiu d\u2019aquest treball \u00e9s catalogar el conjunt d\u2019esp\u00e8cies de mol\u00b7luscs presents o que han estat citats als paratges de la Moixina i al Parc Nou, al municipi d\u2019Olot (Garrotxa), a partir del treball de camp realitzat durant els anys 2019 i 2020, de la revisi\u00f3 de col\u00b7leccions i del buidatge bibliogr\u00e0fic. La varietat d\u2019ambients presents a la zona d\u2019estudi, periurbans, conreus o zones boscoses, i la diversitat de medis aqu\u00e0tics com ara fonts, recs, basses i aiguamolls, han perm\u00e8s catalogar un total de 80 esp\u00e8cies. <\/p>\n\t\t\t Paraules clau<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Mol\u00b7luscs, Olot, Moixina, Parc Nou, Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. <\/p>\n\t\t\t Abstract<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t The aim of this work was to catalogue the mollusc species found in or previously recorded from two sites, La Moixina and Parc Nou, in the city of Olot (Garrotxa). It is based on fieldwork carried out in 2019 and 2020, a revision of collections and a bibliographic search. The variety of environments present in the study area, periurban habitats, farmland and woodlands, as well as the diversity of aquatic environments including springs, streams, ponds and marshland, help explain the diversity found in the catalogue of 80 species.<\/p>\n\t\t\t Keywords<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Molluscs, Olot, La Moixina, Parc Nou, La Garrotxa Volcanic Zone Natural Park.<\/p>\n\t\t\t Citaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Nebot Ob\u00f3n, J.<\/span> (2023). Cat\u00e0leg dels mol\u00b7luscs dels paratges de la Moixina i del Parc Nou<\/em>. Olot: Consorci de Medi Ambient i Salut P\u00fablica de la Garrotxa, SIGMA; Ajuntament d\u2019Olot; Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. 34 p. (Cat\u00e0leg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou. Olot, la Garrotxa).<\/p>\n\t\t\t DOI: https:\/\/doi.org\/10.57645\/10.8080.03.1<\/a><\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t L\u2019any 2019, en el marc del projecte iniciat l\u2019any 2014 pel Consorci de Medi Ambient i Salut Publica de la Garrotxa (SIGMA), el Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa (PNZVG) i l\u2019Ajuntament d\u2019Olot, amb l\u2019objectiu de catalogar la biodiversitat de l\u2019\u00e0mbit d\u2019especial inter\u00e8s ecol\u00f2gic i paisatg\u00edstic de la Moixina i el Parc Nou, se\u2019m va encarregar l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un cat\u00e0leg dels mol\u00b7luscs d\u2019aquests espais.<\/p>\n\t\t\t Aquest article presenta els resultats del cat\u00e0leg esmentat, que es va desenvolupar durant els anys 2019 i 2020.<\/p>\n\t\t\t L\u2019ESTUDI DE LA MALACOLOGIA DE LA ZONA<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t Les primeres dades sobre la malacologia de la comarca es deuen a Francesc Xavier de Bol\u00f2s i Germ\u00e0 de Minuart (Olot, 1773-1844), que en un manuscrit que duu per t\u00edtol Catalogue des oiseaux qui se trouvent dans les environs d\u2019Olot<\/em>, datat l\u2019any 1801, cita nou t\u00e0xons de mol\u00b7luscs dels voltants d\u2019Olot. Aquest Catalogue<\/em> no va ser publicat fins cent anys despr\u00e9s, l\u2019any 1907, en el tercer volum de Notas Hist\u00f3ricas de Olot<\/em>, editades per la Biblioteca de El Deber. El fet de no donar cap dada m\u00e9s que el nom de l\u2019esp\u00e8cie no permet concretar si algunes de les esp\u00e8cies es van recol\u00b7lectar en la zona d\u2019estudi.<\/p>\n\t\t\t Cal esperar fins a finals del segle XIX per tornar a trobar dades sobre la malacologia de la comarca, aquesta vegada ja amb refer\u00e8ncies concretes sobre la Moixina i el seu entorn. Les primeres dades es deuen a Joaquim Salva\u00f1\u00e0, que l\u2019any 1888 publica Contribuci\u00f3n a la fauna malacol\u00f3gica de los Pirineos catalanes, \u00f3 sea, descripci\u00f3n de la comarca de Olot <\/em>en relaci\u00f3n con la fauna malacol\u00f3gica local<\/em> (figura 1<\/a>). A la introducci\u00f3, esmenta que els exemplars citats o han estat recol\u00b7lectats per ell mateix o provenen de la col\u00b7lecci\u00f3 de l\u2019olot\u00ed Ramon Bol\u00f2s, net de Francesc Xavier de Bol\u00f2s. Salva\u00f1\u00e0 incorpora ja alguns top\u00f2nims de l\u2019\u00e0rea d\u2019estudi com la Moixina i el rec de Revell, la costa de Pujou o el prat de les Mores.<\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 1. <\/a><\/strong>Joaquim Salva\u00f1\u00e0. 1888. Primera publicaci\u00f3 on trobem dades dels mol\u00b7luscs de la Moixina. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n A comen\u00e7aments de 1900, la malacologia catalana inicia un per\u00edode de gran esplendor, amb malac\u00f2legs fent recerques arreu del pa\u00eds. Aix\u00f2 permet augmentar les dades sobre les esp\u00e8cies presents a la zona, especialment de la Moixina i el seu entorn. Les dades recopilades a partir de bibliografia o d\u2019exemplars conservats en museus confirmen que l\u2019espai estudiat \u00e9s visitat per Joan Baptista d\u2019Aguilar-Amat (1915), Artur Bofill (1917, 1918, 1922) o Baltasar Serradell, entre d\u2019altres. Tamb\u00e9 podem confirmar que altres malac\u00f2legs com Manuel de Chia, Joan Rosals i Alejandro Torres M\u00ednguez o entom\u00f2legs com Ascensi Codina visiten els voltants d\u2019Olot, per\u00f2 no ens consten dades seves de la zona d\u2019estudi.<\/p>\n\t\t\t A partir dels anys 30, despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de la Fauna malacol\u00f3gica terrestre y de agua dulce de Catalu\u00f1a<\/em> (Haas, 1929), les dades referents a la zona decauen. Aquest per\u00edode s\u2019allargar\u00e0 fins a les d\u00e8cades dels anys 70 i 80. No dubtem que, al llarg d\u2019aquest temps, la zona va ser visitada per malac\u00f2legs, especialment catalans, per\u00f2 la majoria de dades resten in\u00e8dites, exceptuant algunes destacades excepcions, com les de Llu\u00eds Gasull (1947), Carles Altimira (1966) o Miquel Bech (1973).<\/p>\n\t\t\t A finals dels anys 80, es repr\u00e8n l\u2019estudi de la zona, promoguda pel Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa, que encarrega a Cristian R. Altaba l\u2019elaboraci\u00f3 del Cat\u00e0leg de mol\u00b7luscs del Parc Natural (1995) i a Jordi Nebot el Cat\u00e0leg faun\u00edstic del Parc Natural (1993 i 1995). Els mostrejos realitzats durant aquests treballs ampliaran notablement el llistat d\u2019esp\u00e8cies citades de la zona, i es mantidran, amb m\u00e9s o menys intensitat, fins a l\u2019actualitat.<\/p>\n\t\t\t MATERIALS I M\u00c8TODES<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Per elaborar aquest treball, es va realitzar, en primer lloc, el buidatge bibliogr\u00e0fic de les publicacions que poguessin incloure dades de l\u2019\u00e0rea d\u2019estudi. Aquest buidatge, ja l\u2019havien iniciat, en l\u2019\u00e0mbit de Parc Natural, [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nebot, J. (1993). Cat\u00e0leg faun\u00edstic del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa (informe in\u00e8dit).”]Nebot (1993<\/span>[\/su_tooltip] i [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Nebot, J. (1995). Cat\u00e0leg faun\u00edstic del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. 2a part. Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa (informe in\u00e8dit).”]1995<\/span>[\/su_tooltip]) i [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Altaba, C. R. (1995). Els mol\u00b7luscs del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa: taxonomia, distribuci\u00f3 i conservaci\u00f3. Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa (informe in\u00e8dit).”]Altaba (1995)<\/span>[\/su_tooltip], per\u00f2 calia, 20 anys despr\u00e9s, revisar-lo i ampliar-lo.<\/p>\n\t\t\t Tamb\u00e9 s\u2019han consultat els exemplars presents en algunes col\u00b7leccions p\u00fabliques com ara el Museu dels Volcans (MV-Olot) i el Museu de Ci\u00e8ncies Naturals de Barcelona (MCNB-MZB), i s\u2019han incl\u00f2s les dades procedents de la col\u00b7lecci\u00f3 particular de l\u2019autor.<\/p>\n\t\t\t Finalment, durant els anys 2019 i 2020, es van realitzar mostrejos a la zona per actualitzar la informaci\u00f3 existent sobre alguns t\u00e0xons, cercar esp\u00e8cies que encara no havien estat citades i revisar alguns ambients poc mostrejats fins al moment.<\/p>\n\t\t\t La metodologia utilitzada en aquests mostrejos ha estat la seg\u00fcent:<\/p>\n\t\t\t \u2013 Anotaci\u00f3 i\/o recollida dels exemplars que s\u2019observen (tant exemplars vius com conquilles buides) en una estaci\u00f3 o durant un transsecte, revisant la vegetaci\u00f3, el s\u00f2l i a sobre o a sota de pedres i troncs.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Recollida de mostres de fullaraca, terra o altres tipus de sediment tant a terra com en fonts, recs o aiguamolls que posteriorment s\u2019analitzaran al laboratori sota lupa binocular.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Posteriorment, s\u2019ha procedit a la determinaci\u00f3, l\u2019etiquetatge i la conservaci\u00f3 de les mostres en sec (les conquilles buides) o en alcohol de 70\u00ba en el cas de llimacs o cargols vius.<\/p>\n\t\t <\/blockquote>\n\t\t\t El conjunt de dades recopilades, tant les bibliogr\u00e0fiques com les procedents de col\u00b7leccions o de recol\u00b7lecci\u00f3 pr\u00f2pia, s\u2019ha introdu\u00eft a la base de dades (en format Excel) associada al projecte.<\/p>\n\t\t\t En aquesta base de dades, s\u2019han incl\u00f2s, sempre que ha estat possible, les dades seg\u00fcents:<\/p>\n\t\t\t \u2013 Fam\u00edlia i nom espec\u00edfic.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Coordenades, h\u00e0bitat i top\u00f2nim del punt d\u2019observaci\u00f3 o recol\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Data de l\u2019observaci\u00f3 o recol\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Observador o recol\u00b7lector i nombre d\u2019exemplars.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Determinador i col\u00b7lecci\u00f3 on es conserva el material.<\/p>\n\t\t\t \u2013 Font bibliogr\u00e0fica on se cita.<\/p>\n\t\t <\/blockquote>\n\t\t LA ZONA D\u2019ESTUDI<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t La zona d\u2019estudi no deixa de ser un espai de dimensions redu\u00efdes, a cavall entre la zona urbana i la perif\u00e8ria, amb ambients diversos i hist\u00f2ricament molt antropitzats (figura 2<\/a>). <\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 2. <\/a><\/strong>Mapa de situaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit de treball. Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de la cartografia de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic i Geol\u00f2gic de Catalunya (ICGC).<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n En el seu conjunt, el podem dividir en dos espais ben caracteritzats: els paratges de la Moixina i el Parc Nou, a m\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie d\u2019espais m\u00e9s o menys urbans que els uneixen.<\/p>\n\t\t\t Paratges de la Moixina<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t Paratge amb nombroses fonts i surg\u00e8ncies que generen una important xarxa de canals que, despr\u00e9s de desguassar al rec de Revell, acaben al riu Fluvi\u00e0 a l\u2019al\u00e7ada del prat de les Mores, just al l\u00edmit de l\u2019\u00e0rea d\u2019estudi. L\u2019espai acull restes de bosc humit, amb roure p\u00e8nol i faig, que alternen amb esp\u00e8cies ornamentals, at\u00e8s el car\u00e0cter l\u00fadic de l\u2019espai.<\/p>\n\t\t\t Les condicions geol\u00f2giques donen lloc a diversos aiguamolls i a basses de car\u00e0cter m\u00e9s permanent (figura 3<\/a>).<\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 3. <\/a><\/strong>Basses d\u2019en Broc, als paratges de la Moixina. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n Tamb\u00e9 cal destacar que es tracta d\u2019una zona tradicionalment molt freq\u00fcentada i, per tant, que suporta un fort impacte antr\u00f2pic.<\/p>\n\t\t\t Parc Nou<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t El Parc Nou correspon a una antiga propietat privada on hi ha la Torre Castanys, fins fa poc seu del Museu dels Volcans i actualment Centre d\u2019Informaci\u00f3 del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. Aquest espai va passar a ser propietat municipal l\u2019any 1943 i aquell mateix any va ser obert al p\u00fablic com a parc municipal. Es troba delimitat per un mur de pedra i inclou, en el seu interior, una remarcable roureda de roure p\u00e8nol amb boix, declarada Arbreda Monumental per la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n\t\t L\u2019espai \u00e9s for\u00e7a freq\u00fcentat, i puntualment hi tenen lloc actes amb un p\u00fablic nombr\u00f3s que poden produir un fort impacte sobre la flora i a la fauna. Tot i aix\u00ed, es conserven alguns elements faun\u00edstics rellevants.<\/p>\n\t\t\t Cal tenir present que, at\u00e8s el seu car\u00e0cter de zona inundable (figura 4<\/a>), durant les d\u00e8cades de 1980 i 1990 es van realitzar diverses actuacions amb la finalitat de recuperar i mantenir les zones d\u2019aiguamolls, motiu pel qual hi citem esp\u00e8cies aqu\u00e0tiques recol\u00b7lectades a finals dels 80 i comen\u00e7aments dels 90 que avui serien de dif\u00edcil localitzaci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 4. <\/a><\/strong>Prat del Parc Nou inundat temporalment despr\u00e9s d\u2019unes fortes pluges. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n Altres espais<\/strong><\/span> <\/p>\n\t\t\t Ambd\u00f3s espais citats es troben delimitats en gran part per una zona for\u00e7a humanitzada. El conjunt d\u2019aquest espai est\u00e0 format per carrers i carreteres, i al seu interior hi trobem edificacions, jardins i horts, i masos, feixes i conreus.<\/p>\n\t\t\t Aquest espai redu\u00eft, per\u00f2 a la vegada tan diversificat, acull un conjunt d\u2019ambients que propicien la pres\u00e8ncia d\u2019unes comunitats malacol\u00f2giques caracter\u00edstiques i en ocasions for\u00e7a destacables.<\/p>\n\t\t\t AMBIENTS AQU\u00c0TICS<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Atesa la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 de la majoria d\u2019esp\u00e8cies, i exceptuant alguns casos concrets, no \u00e9s f\u00e0cil associar esp\u00e8cies a un sol ambient. Amb tot, es descriuen a continuaci\u00f3 alguns d\u2019aquests ambients i la pres\u00e8ncia d\u2019algunes esp\u00e8cies que hi s\u00f3n presents.<\/p>\n\t\t\t Fonts i recs<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t El conjunt d\u2019aig\u00fces corrents presents, especialment a la zona de la Moixina, acull unes comunitats for\u00e7a interessants.<\/p>\n\t\t\t Les fonts i surg\u00e8ncies contenen un conjunt esp\u00e8cies que sovint apareixen juntes, com ara Islamia globulus<\/em>, Bythinella rufescens<\/em>, Moitessieria<\/em> sp. (pendent encara de descripci\u00f3) i diversos esf\u00e8rids, entre els quals Euglesa subtruncata<\/em>, esp\u00e8cie estrictament protegida al Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. Aquestes esp\u00e8cies, o les seves conquilles, s\u00f3n presents tamb\u00e9 en el conjunt de recs que trobem a la Moixina acompanyades per diversos limneids, f\u00edsids i el plan\u00f2rbid Ancylus fluviatilis<\/em>.<\/p>\n\t\t\t En el rec de Revell, que recull les aig\u00fces procedents d\u2019aquests recs i les porta fins al Fluvi\u00e0, ja es va citar, a finals del segle XIX i comen\u00e7aments del XX, l\u2019unionoide Unio mancus<\/em>, desaparegut a mitjan-finals del segle XX. <\/p>\n\t\t\t Cal esmentar una altra esp\u00e8cie, en aquest cas invasora, que \u00e9s Potamopyrgus antipodarum<\/em>. Aquesta esp\u00e8cie, que ja es va trobar l\u2019any 1990 a l\u2019estany del Parc Nou, ha anat colonitzant totes les masses d\u2019aigua i actualment \u00e9s l\u2019esp\u00e8cie aqu\u00e0tica m\u00e9s abundant a la zona.<\/p>\n\t\t\t Aig\u00fces permanents (Mol\u00ed de les Fonts – basses d\u2019en Broc)<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t En l\u2019espai de la Moixina, trobem tamb\u00e9 alguns punts d\u2019aig\u00fces permanents, com ara la bassa del Mol\u00ed de les Fonts o les basses d\u2019en Broc.<\/p>\n\t\t\t Cal recordar que, durant la d\u00e8cada dels 90 del segle passat, tamb\u00e9 hi havia al Parc Nou alguns punts d\u2019aigua permanent.<\/p>\n\t\t\t En aquests ambients, es troben especialment limneids com ara Galba (Galba) truncatula <\/em>i Radix balthica<\/em>, i tamb\u00e9 s\u2019han citat Radix auricularia<\/em>, el f\u00edsid Physella acuta<\/em> i plan\u00f2rbids com ara Gyraulus (Armiger) crista<\/em> i Ancylus fluviatilis<\/em>. Tamb\u00e9 s\u2019ha trobat a les basses d\u2019en Broc un nou plan\u00f2rbid considerat invasor: Ferrisia californica<\/em>.<\/p>\n\t\t\t Aiguamolls<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t Els aiguamolls s\u00f3n, sens dubte, un dels elements caracter\u00edstics de la Moixina, que en alguns moments tamb\u00e9 es van potenciar al Parc Nou.<\/p>\n\t\t\t Aquest ambient acull una esp\u00e8cie caracter\u00edstica, el f\u00edsid Aplexa hypnorum<\/em> (figura 5<\/a>), acompanyat d\u2019esf\u00e8rids, i de Galba truncatula<\/em>.<\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 5. <\/a><\/strong>Aplexa hypnorum<\/em>. Esp\u00e8cie caracter\u00edstica d\u2019aiguamolls. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n Sobre la vegetaci\u00f3 semisubmergida, hi trobem Oxyloma (Oxyloma) elegans<\/em>, i algunes esp\u00e8cies del g\u00e8nere Vertigo<\/em>.<\/p>\n\t\t\t Als marges dels aiguamolls, generalment sota pedres o troncs mig submergits, abunden Zonitoides nitidus<\/em> i Aegopinella epipedostoma.<\/em><\/p>\n\t\t\t AMBIENTS TERRESTRES<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t Bosc humit<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t En les clapes de bosc humit, especialment de roure p\u00e8nol, presents tant al Parc Nou com a la Moixina, s\u2019han trobat sota pedres Platyla callostoma<\/em>, Gomphroa boissii<\/em> (figura 6<\/a>) i Aegopinella nitidula<\/em>.<\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 6. <\/a><\/strong>Gomphroa boissi<\/em>. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n Tamb\u00e9 s\u2019hi troben llimacs com ara Arion magnus<\/em> o Limax cinereoniger<\/em>, aquest darrer observat fa m\u00e9s de 20 anys; no ens consta que s\u2019hagi tornat a trobar.<\/p>\n\t\t\t Parets de pedra<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t S\u2019agrupen aqu\u00ed el conjunt d\u2019estructures artesanals fetes amb pedra, des dels murs com els que envolten el Parc Nou a les construccions de pedra seca que tanquen feixes o delimiten camins. S\u00f3n uns \u00e0mbits que ofereixen condicions molt diverses de temperatura o humitat segons la seva ubicaci\u00f3 i la seva orientaci\u00f3 i, per tant, recursos tamb\u00e9 molt variats.<\/p>\n\t\t\t Entre les esp\u00e8cies que s\u2019han localitzat en aquests ambients, hi ha Helicigona lapicida andorrica<\/em> i diverses esp\u00e8cies de claus\u00edlids.<\/p>\n\t\t\t Cal destacar un conjunt d\u2019esp\u00e8cies, caracter\u00edstic dels murs del Parc Nou, amb alguns t\u00e0xons que nom\u00e9s s\u2019han trobat en aquest punt. Aquest conjunt est\u00e0 format per Lauria (Lauria) sempronii<\/em>, Vallonia costata<\/em>, Pupilla (Pupilla) triplicata<\/em>, Truncatellina callicratis<\/em>, Balea (Balea) perversa<\/em> i Paralaoma servilis<\/em>.<\/p>\n\t\t Conreus, horts i jardins<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Algunes esp\u00e8cies, tot i ser presents en ambients molt diversos, s\u00f3n especialment abundants en aquests espais totalment humanitzats, que van des de carrers i camins fins a jardins, horts i conreus, on arriben en ocasions a esdevenir plagues. Podr\u00edem incloure en aquest apartat Pomatias elegans<\/em>, Rumina decollata<\/em>, Arion magnus<\/em> (figura 7<\/a>), Limax maximus<\/em>, Xerosecta (Xeromagna) cespitum arigonis<\/em>, Cepaea nemoralis<\/em> i Cornu aspersum<\/em>.<\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 7. <\/a><\/strong>Arion (Mesarion) magnus<\/em>. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n RESULTATS I CONCLUSIONS<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Com ja s\u2019ha esmentat anteriorment, la recerca malacol\u00f2gica a la zona va iniciar-se a finals del segle XIX. Durant aquest primer per\u00edode, que podem situar entre els anys 1888 i 1930, se citen els primers 13 t\u00e0xons de la zona: Pomatias elegans<\/em>, Bythinella andorrensis<\/em>, Lauria cylindracea<\/em>, Truncatellia callicratis<\/em>, Vertigo (Vertigo) pygmaea<\/em>, Clausilia(Clausilia) bidentata abietina<\/em>, Clausilia (Clausilia) rugosa penchinati<\/em>, Arion (Mesarion) magnus<\/em>, Monacha (Monacha) cartesiana<\/em> (figura 8<\/a>), Cernuella (Cernuella) virgata<\/em>, Xerosecta (Xeromagna) cespitum arigonis<\/em>, Helicigona lapicida andorrica<\/em> i Unio mancus<\/em>, encara que la majoria es van citar amb noms que actualment han passat a sinon\u00edmia. <\/p>\n\t\t\t <\/a><\/p>\n\t\t\t Figura 8. <\/a><\/strong>Monacha (Monacha) cartusiana<\/em>. Font: Jordi Nebot.<\/span><\/p>\n\t\t <\/div>\n El segon per\u00edode va de 1931 fins als anys 80. \u00c9s un per\u00edode amb molt poques dades malacol\u00f2giques, en qu\u00e8 nom\u00e9s hem localitzat dues cites de la Moixina, la primera de Lauria cylindracea<\/em> trobada pel malac\u00f2leg Llu\u00eds Gasull (1918-1986) i que ja havia estat citada anteriorment, i una segona de Carles Altimira (1918-1983) de l\u2019esf\u00e8rid Euglesa sutruncata<\/em>, aquesta nova per a l\u2019\u00e0rea d\u2019estudi. <\/p>\n\t\t\t Durant les d\u00e8cades dels anys 80-90, s\u2019inicia el tercer per\u00edode que sens dubte \u00e9s el que aporta m\u00e9s dades i m\u00e9s novetats. Cristian R. Altaba i Jordi Nebot inicien mostrejos sistem\u00e0tics amb l\u2019objectiu de catalogar la fauna malacol\u00f2gica del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa, amb els quals aporten dades sobre m\u00e9s d\u2019una seixantena d\u2019esp\u00e8cies presents als paratges de la Moixina i al Parc Nou, algunes noves a la zona.<\/p>\n\t\t\t En el per\u00edode posterior, de l\u2019any 2001 a 2018, el mostreig s\u2019ha mantingut, tot i que ha aportat un menor nombre de dades.<\/p>\n\t\t\t L\u2019any 2019, s\u2019inicia l\u2019elaboraci\u00f3 del Cat\u00e0leg dels mol\u00b7luscs dels Paratges de la Moixina i del Parc Nou que s\u2019allargar\u00e0 fins a finals de l\u2019any 2020, amb els resultats seg\u00fcents:<\/p>\n\t\t \u2013 586 refer\u00e8ncies de mol\u00b7luscs a l\u2019\u00e0rea d\u2019estudi des de l\u2019any 1888 fins a l\u2019actualitat.<\/p>\n\t\t\t \u2013 60 esp\u00e8cies observades i\/o recol\u00b7lectades durant el per\u00edode 2019-2020.<\/p>\n\t\t <\/blockquote>\n\t\t\t En total, 80 t\u00e0xons conformen el Cat\u00e0leg dels mol\u00b7luscs dels paratges de la Moixina i del Parc Nou (annex 1<\/a>). Del total d\u2019esp\u00e8cies localitzades, 76 t\u00e0xons s\u2019han trobat en l\u2019\u00e0mbit de la Moixina i 38 t\u00e0xons al Parc Nou. Aix\u00ed, 34 esp\u00e8cies s\u2019han detectat en tots dos llocs. Nom\u00e9s 4 esp\u00e8cies s\u2019han trobat exclusivament al Parc Nou, i, en canvi, 42 esp\u00e8cies nom\u00e9s s\u2019han localitzat a la zona de la Moixina (annex 2<\/a>).<\/p>\n\t\t\t Esp\u00e8cies d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/span><\/p>\n\t\t\t Entre les esp\u00e8cies citades, n\u2019hi ha algunes que cal destacar:<\/p>\n\t\t\t Moitessieria<\/em> sp. \u00e9s un cargol d\u2019aig\u00fces subterr\u00e0nies que encara est\u00e0 per nominar. No es correspon amb cap de les esp\u00e8cies conegudes i, atesa l\u2019especificitat de les esp\u00e8cies d\u2019aquest grup, possiblement es tracta d\u2019un endemisme de la zona volc\u00e0nica de la Garrotxa ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Altaba, C. R. (1995). Els mol\u00b7luscs del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa: taxonomia, distribuci\u00f3 i conservaci\u00f3. Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa (informe in\u00e8dit).”]Altaba, 1995<\/span><\/span>[\/su_tooltip]; Jordi Corbella, com. pers.).<\/p>\n\t\t\t Entre Els diminuts i ocults habitants dels pantans<\/em>, com els anomena [su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Altaba, C. R. (2004). \u00abTres rondalles de mol\u00b7luscs per a la conservaci\u00f3\u00bb. A: Con\u00e8ixer per conservar: l\u2019\u00fas de la recerca en la gesti\u00f3 del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa, p. 247-265. “]Altaba (2004)<\/span>[\/su_tooltip], hi ha un petit grup de mol\u00b7luscs en estat de vulnerabilitat atesa la depend\u00e8ncia que tenen envers els aiguamolls, a la conservaci\u00f3 dels quals estan lligats. Aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n Vertigo (Vertigo) moulinsiana<\/em> i Vertigo (Vertilla) angustior<\/em> que estan catalogades com a VU (vulnerables) per l\u2019UICN. Tamb\u00e9 estan incloses al Decret 172\/2022, de 20 de setembre, del Cat\u00e0leg de fauna salvatge aut\u00f2ctona amena\u00e7ada com a esp\u00e8cies En perill d\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t Tamb\u00e9 podem incloure en aquest grup el petit bivalve Euglesa subtruncata<\/em>, protegit a la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa pel Decret 328\/1992.<\/p>\n\t\t La n\u00e0iade Unio mancus<\/em>, citada antigament de la zona d\u2019estudi i desapareguda durant el segle XX, est\u00e0 catalogada actualment com a NT (quasi amena\u00e7ada) per la IUCN, a m\u00e9s d\u2019estar inclosa en altres marcs legislatius (Directiva d\u2019habitats, Reial decret 139\/2011, Decret 2\/2008) i al Decret 172\/2022 de 20 de setembre, del Cat\u00e0leg de fauna salvatge aut\u00f2ctona amena\u00e7ada, com a esp\u00e8cie En perill d\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n\t\t\t Dins dels plans de recuperaci\u00f3 d\u2019aquesta esp\u00e8cie de n\u00e0iade, dins del programa LIFE Potamo Fauna ([su_tooltip style=”green” position=”top” shadow=”yes” rounded=”yes” title=”” content=”Pou, Q.; Feo, C.; Campos, M.; Araujo, R; Puigvert, T.; Bassols, E. (2014). \u00abProtocols de reproducci\u00f3, refor\u00e7aments i seguiments d\u2019Unio elongatulus. Protocol per al seguiment de les poblacions d\u2019Unio elongatulus i altres n\u00e0iades aut\u00f2ctones\u00bb. A: Pou, Q. (Coord.). Conservaci\u00f3 de fauna fluvial d\u2019inter\u00e8s europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvi\u00e0 i Muga. LIFE12 NAT\/ES\/001091. LIFE Potamo Fauna, 36 p.”]Pou et al<\/em>., 2014<\/span>[\/su_tooltip]), gestionada pel Consorci del Llac de Banyoles, el 5 d\u2019octubre es va realitzar una repoblaci\u00f3 al rec de Revell amb juvenils procedents del laboratori de cria de n\u00e0iades del Consorci del Llac de Banyoles (![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig1.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t \n\t\t\t
\n\t\t\t
![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig2.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t ![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig3.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t ![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig4.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t ![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig5.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t ![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig6.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t ![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig7.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t ![\"figura](\"http:\/\/biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/moix06fig8.jpg\")
<\/p>\n\t\t\t \n\t\t\t